sábado, 16 de noviembre de 2013

TEORIA CEL·LULAR

La idea que els éssers vius estan formats per cèl·lules no va ser possible fer-se real fins que no començàrem a poder veure les cèl·lules. A continuació tens una sèrie d'investigadors que aportaren la seua part a la formulació de la TEORIA CEL·LULAR:


ROBERT HOOKE (1635-1703)
  • Va nàixer a Freshwater, Anglaterra. 
  • Va ser un científic destacat que va participar en la fundació de la Royal Society de Londres. 
  • Va treballar en el camp de la física, en el qual, per exemple, va desplegar la Llei de Hooke sobre l'elasticitat dels cossos.
  • El 1665, analitzant una làmina de suro amb un microscopi senzill, Hooke va observar que estava formada per estructures similars a les cel·les d'una bresca, i les anomenà “cella”, en llatí, cel·letes o cèl·lules.


ANTONIE VON LEEUWENHEK (1632-1723)
  • Va nàixer a Delft, Holanda.
  • Va ser un comerciant de teles i de merceria.
  • Interessat a millorar les lents que li facilitaren el còmput de fils per a conéixer la qualitat de les teles, es va interessar pel camp de l'òptica.
  • Va crear les seues lupes i va crear un dels primers microscopis.  
  • Va fabricar un microscopi senzill amb el qual va poder observar per primera vegada algunes cèl·lules, com bacteris, protozous i glòbuls rojos.

ROBERT BROWN (1773-1858)
  • Va nàixer a Montrosse, Escòcia.
  • Va ser un destacat botànic que va dur  a terme un important estudi de la flora d'Austràlia gràcies a una expedició naturalista, en la qual va descobrir  1.200 noves espècies en aquest país.
  • Va ser el descobridor del nucli de les cèl·lules eucariotes.
  • Estudiant les fulles de diferents tipus de plantes, va observar i va descriure, per primera vegada, el nucli de la cèl·lula i la seua existència en totes les cèl·lules.


JOHANNES EVANGELISTA PURKINJE (1787-1869)
  • Va nàixer a Libochovice, Bohèmia, la República Txeca.
  • Va estudiar medicina i va treballar en els camps de l'anatomia, la fisiologia i la botànica.
  • Va ser el primer a utilitzar un micròtom per a tallar els teixits molt prims i poder observar-los millor amb el microscopi.
  • En 1837 va descobrir les cèl·lules de Purkinje, unes neurones del cerebel que són de grans dimensions i tenen moltes ramificacions de dendrites.
  • El 1839 va descobrir les fibres de Purkinje, que es troben al cor i que conduïxen els impulsos elèctrics als ventricles.


MATTHIAS JAKOB SCHLEIDEN (1804 -1881)
  • Va nàixer a Hamburg, Alemanya.
  • Va estudiar dret, però el va abandonar per la botànica.
  • Es va centrar en l'estudi de les plantes al microscopi.
  • Va determinar que totes les plantes estan formades per cèl·lules i que creixien per la generació de noves cèl·lules a partir del nucli.
  • Amb això, junt amb Theodor Schwann, va formular el primer postulat de la teoria cel·lular.


THEODOR SCHWANN  (1810-1882)
  • Va nàixer a Neuss, Alemanya.
  • Va estudiar medicina i va destacar en el camp de la fisiologia, l'anatomia i la histologia.
  • Va realitzar estudis sobre la digestió gàstrica, les fermentacions i la contracció muscular, i va fer una classificació dels teixits del cos.
  • També va descobrir les cèl·lules de Schwann, que generen la baina de mielina que cobrix els axons de les neurones.
  • Seguint la teoria de Schleiden, va determinar que els teixits animals també estaven formats per cèl·lules.


RUDOLF VIRCHOW (1821-1902)
  • Va nàixer a Schivelbein, Alemanya.
  • Va estudiar medicina i es va especialitzar en el camp de la patologia (estudi de les malalties).
  • Va estar nominat al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1901 i el 1902.
  • Va descobrir la trombosi, va millorar tècniques d'autòpsies i va estudiar nombroses malalties.
  • Va observar que les malalties no es generaven als òrgans, sinó a les cèl·lules.
  • Això va fer que determinara per a la teoria cel·lular que tota cèl·lula procedix d'una cèl·lula ja existent (Omnis cellula e cellula).

GREGOR MENDEL (1822-1884)
  • Va nàixer a Heinzendorf, Àustria.
  • Va ser frare agustí al convent d'agustins de Brno, i el 1847 es va ordenar sacerdot.
  • A partir dels seus treballs a l'hort del convent i de l'encreuament de plantes, va realitzar experiments creuant diferents varietats de pésols.
  • Estudiant les característiques dels pésols que es generaven, va establir les "lleis de l'herència" de caràcters, base de la genètica actual i de l'herència de gens.


SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL (1852-1934)
  • Va nàixer a Navarra, Espanya.
  • Va estudiar medicina a Saragossa i va participar com a metge en la Guerra de Cuba entre 1873 i 1876.
  • Va treballar en diferents universitats espanyoles en histologia i anatomia.
  • El 1888 va descobrir que les neurones eren cèl·lules individuals i va analitzar els processos que les connectaven, estudiant la matèria grisa del sistema nerviós.
  • El 1906 li van concedir el Premi Nobel en Fisiologia i Medicina.

W. SUTTON, T. BOVERI, T.H. MORGAN 
  • Walter Sutton (Nova York, 1877-1916)  i Theodor Boveri (Alemanya, 1862-1915) van ser els científics que van desenvolupar la “teoria cromosòmica de l'herència”.
  • Entre ambdós van demostrar que els al·lels s'hereten a través dels cromosomes i també van estudiar la reproducció cel·lular, la mitosi i la meiosi.
  • La seua teoria no va ser acceptada fins que en 1915 Thomas Hunt Morgan la va corroborar amb els seus estudis en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster.
  • En 1933 van concedir a Morgan el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina per demostrar que els cromosomes contenen els gens responsables de l'herència de caràcters.

JAMES WATSON (1928) I FRANCIS CRICK (1916-2004)
  • James Watson (Chicago, EUA,1928) va estudiar Biologia a Indiana i es va doctorar   en zoologia.
  • Francis Crick (Northampton, Anglaterra, 1916 - 2004) va estudiar física a Londres  i després de la Segona Guerra Mundial va començar a treballar també en el camp de la biologia.
  • El 1951 començaren a treballar junts  i unificaren els seus coneixements.
  • Gràcies als descobriments amb raigs X en l'ADN de Rosalin Franklin, van aconseguir determinar l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix.


LYNN MARGULLIS (1938-2011)
  • Va nàixer a Chicago, EUA.
  • Als 16 anys va començar la universitat, i es llicencià en Biologia als 20 anys.
  • Va treballar sobretot en el camp de la biologia cel·lular i la genètica.
  • Es va interessar per la importància dels bacteris en l'evolució.
  • El 1981 es va acceptar la seua teoria segons la qual les cèl·lules eucariotes procedixen de diversos processos de simbiosi produïts entre cèl·lules procariotes.
  • Aquest treball es coneix com "teoria de l'endosimbiosi seriada" i va ser de gran importància per a comprendre l'evolució de la vida.

Tots aquests investigadors han col·laborat sense ser conscients a que hui en dia tingam la:

TEORIA CEL·LULAR
  1. La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius: Tots els éssers vius estan formats per una o més d’una cèl·lula.
  2. La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius: És la mínima unitat de matèria que pot dur a terme les funcions bàsiques d’un ésser viu.
  3. La cèl·lula és la unitat d’origen: Tota cèl·lula prové d’altra preexistent.