RECUPERACIÓ 1r ESO 3a AVALUACIÓ

Activitats per poder recuperar:

TEMA: LA CÈL·LULA

1. Què ha de tindre una cèl·lula per a poder ser una cèl·lula?

2. La teoria cel·lular diu:

a) La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius.

b) La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.

c) La cèl·lula és la unitat d’origen.

Què signifiquen aquestes tres frases?

3. Observa les figures següents i contesta:

  a) Anomena les estructures assenyalades amb nombres.

b) Quin dibuix pertany a una cèl·lula procariota o a una d’eucariota? Per què? Què les fa diferent?

c) Si hi ha alguna cèl·lula eucariota, digues si és animal o vegetal i per què? Com podem diferenciar una cèl·lula eucariota animal i una cèl·lula eucariota vegetal?

4. En la funció de relació de les cèl·lules, elles poden fer tres tipus de moviments. Explica com són els diferents tipus de moviments.

5. Què significa funció de reproducció? De quines maneres es poden reproduir les cèl·lules?

6. És el mateix reproducció asexual que sexual? Per què?

7. Què és la nutrició? Explica també els diferents tipus de nutrició que hi ha.

8. Quins factors han fet possible la vida en el nostre planeta? 

9. Escriu els noms dels tàxons de major a menor. Quina diferència hi ha entre el nom vulgar i el científic dels éssers vius.

10. Anomena el nom dels cinc regnes. Podries dir quins poden formar organismes unicel·lulars i quins pluricel·lulars?

 
TEMA: REGNES

1. Completa la taula següent:

	BACTERI	PROTOZOU	ALGA
TIPUS DE CÈL·LULA
TIPUS D’ORGANISME
TIPUS DE NUTRICIÓ
REGNE AL QUAL PERTANY

2. Com aprofita l’home els bacteris i els fongs?

3. Intenta ordenar, per ordre cronològic, els esdeveniments de la història de la vida en la Terra que apareixen a continuació:

a) Apareixen els artròpodes (insectes) terrestres.

b) Sense els dinosaures, les aus i els mamífers prosperen.

c) Sorgixen els éssers unicel·lulars fotosintètics.

d) Es formen els primers éssers unicel·lulars.

e) Els primers amfibis s’aventuren en terra.

f) En les mars apareixen éssers pluricel·lulars.

g) Proliferen els grans rèptils i les plantes amb flors i llavors.

h) S’extingixen els dinosaures.

4. Què són i quina informació ens aporten els fòssils?

5. Llig atentament les següents característiques i atribuïx-les als fongs, a les plantes o ambdós:

- Tenen paret cel·lular.

- Tenen nutrició autòtrofa.

- No poden desplaçar-se.

- Tenen nutrició heteròtrofa.

- Tenen clorofil·la.

- Realitzen la fotosíntesi.

- Són unicel·lulars i pluricel·lulars.

- Tots són pluricel·lulars.

- Les cèl·lules són eucariotes.

6. Quines utilitats tenen les plantes per a les persones?

7. Treballem en un laboratori i ens han dut dos organismes que no sabem què són. Les característiques les tenim a continuació:

1. Presenten nucli i paret cel·lular, però amb la llum del Sol no realitzen la fotosíntesi.

2. Tenen paret cel·lular, però s’observa que poden fer la fotosíntesi. A més, l’ADN no es veu dins de cap estructura o nucli.

Amb les dades que et done intenta averiguar a quin regne pertanyen cadascun dels organismes descrits.

8. Com podem diferenciar un animal d’un fong? Què tenen diferent?

9. Escriu de major a menor com podem classificar els ésser vius segons la taxonomia.

TEMA: PLANTES

1. Anomena les característiques generals de les plantes.

2. Com és la reproducció en briòfits i pteridòfits?

3. A continuació tens característiques de briòfits i pteridófits. Indica a quin grup pertany cada característica. Algun pot petànyer als dos grups:

1. Viuen en llocs humits, amb ombra i frescos.

2. No tenen flors ni llavors.

3. Necessiten viure en medis amb aigua o en llocs molt humits. (No són aquàtics)

4. No tenen òrgans reals: falses arrels, tiges i fulles.

5. Tenen òrgans conductors, de sosteniment i tija, arrels i fulles.

6. Poden viure en troncs, roques, murs, sostres..

7. Necessiten humitat per a viure.

8. Reproducció en dos etapes.

4. Són iguals les flors de les gimnospermes i les angiospermes? Com són?

5. Amb quin nom coneixem també els briòfits? I els pteridòfits?

6. Podries dir a quin grup d’espermatòfits pertanyen estes fulles i com són?

7. Quines utilitats fem de les angiospermes?

8. En la reproducció de les angiospermes hi ha cinc etapes. Anomena-les i explica-les.

9. Posa exemples de:

Gimospermes

Angiospermes

10. Ací tens unes característiques i has de posar quines pertanyen als espermatòfits:

1. Totes són de fulla perenne.

2. Adaptades al medi terrestre.

3. Només viuen en llocs humits.

4. Alguns tenen flors i altres no.

5. Tenen flors (òrgans sexuals) i llavors.

6. Tenen arrel, tija i fulles, teixits conductors i de sosteniment.

7. Hi ha dos grups: GIMNOSPERMES I i BRIÒFITS.

8. També reben el nom de plantes terrestres.

 

RECUPERACIÓ 1r ESO 2a AVALUACIÓ

Per aprovar la segona avaluació de Ciències Naturals cal estudiar els següents punts i realitzar les activitats proposades:

TEMA 3: L’ATMOSFERA

• Composició de l’aire atmosfèric.

• Capes de l’atmosfera i propietats.

• Com es formen la pluja, la neu i la pedra.

• Diferència entre clima i temps atmosfèric.

• Estació meteorològica: aparells que hi ha i què mesuren.

• Efecte de filtre i efecte hivernacle.

• Contaminació atmosfèrica: què és i tipus.

ACTIVITATS

1. Quin és el gas majoritari de l'atmosfera?
2. Quins gas necessiten els animals i quin necessiten les plantes?
3. En quina capa de l'atmosfera tenim núvols, pluja, vents...?
4. Quina capa absorbix els raigs X i els raigs gamma?
5. On està la capa d'ozó i què fa?
6. En quina capa es produïxen les aurores boreals?
7. És el mateix pluja que neu? Com les podem diferenciar?
8. El CO2 intervé en l'efecte hivernacle. És bo o mal l'efecte hivernacle?
9. Què és la contaminació artificial? Es podria disminuir? Com?
10. De qué ens protegix l'atmosfera?

TEMA 4: LA HIDROSFERA

• Propietats de l’aigua i anomalies.

• Usos de l’aigua.

• Importància de l’aigua per als éssers vius.

• Com podem utilitzar correctament l’aigua.

• Cicle de l’aigua.

ACTIVITATS

1. Per què el gel sura en l'aigua líquida? Què fan les molècules d'aigua?
2. On podem trobar aigua dolça?
3. En quins estats podem trobar l'aigua?
4. Què fa falta per a què el cicle de l'aigua es puga fer?
5. És el mateix una depuradora d'aigua que una potabilitzadora? Què les fa diferents?
6. Posa exemples per poder estalviar aigua a casa.

TEMA 5: LA GEOSFERA

• Diferència entre una roca i un mineral.

• Tipus de roques.

• Aplicacions dels minerals i de les roques

• Problemes relacionats amb l’explotació dels minerals i de les roques.

ACTIVITATS

1. Com es poden classificar els minerals? 
2.  Explica les propietats que tenen els minerals.  
3. Com podem diferenciar els diferents tipus de roques? 
4. Posa exemples de roques sedimentàries, metamòrfiques i magmàtiques. 
5. De quines maneres podem extraure els minerals i les roques a la natura? Són totes segures?  
6. Posa exemples de com utilitzen les roques i els minerals les persones.

COMPONENTS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA

En aquesta taula estan els diferents components que formen part de les cèl·lules eucariotes.

	COMPPONENT	ESTRUCTURA	FUNCIÓ
BARRERES EXTERNES DE LA CÈL·LULA	Membrana plasmàtica	Bicapa lipídica amb proteïnes. En les cèl·lules animals hi ha colesterol.	Protegix la cèl·lula i permet el pas de substàncies.
	Paret cel·lular	Paret formada per fibres de cel·lulosa.	En cèl·lules vegetals, responsable de la seua forma, suport mecànic i protecció.
COMPONENTS CITOPLASMÀTICS SENSE MEMBRANA	Citoplasma	Solució aquosa amb alta concentració de proteïnes.	Participa en processos metabòlics.
	Citoesquelet	Xarxa tridimensional formada per filaments proteics.	Organització i control de l’espai interior. Involucrat en la forma, moviment i divisió cel·lular.
	Centríols	Microtúbuls i fibres menudes.	Formació de cilis i flagels i del fus acromàtic.
	Ribosomes	Dues subunitats formades per ARN  i proteïnes.	Síntesi de proteïnes.
ORGÀNULS CITOPLASMÀTICS DE MEMBRANA NO ENERGÈTICS	Reticle endoplasmàtic rugós	Cisternes membranals intercomunicades amb ribosomes adherits.	Síntesi, processament i emmagatzemament de proteïnes.
	Reticle endoplasmàtic llis	Cisternes membranals intercomunicades.	Síntesi, emmagatzemament i transport de lípids. Tractament i eliminació de substàncies tòxiques.
	Aparell de Golgi	Sistema de membranes aplanades, relacionades amb les vesícules.	Maduració, emmagatzemament i transferència de glucoproteïnes. Formació de membranes i paret cel·lular.
	Lisosomes	Vesícules que contenen enzims digestius.	Digestió cel·lular.
	Peroxisomes	Vesícules que contenen enzims oxidatius.	Protecció contra productes tòxics del metabolisme de l’O2.
	Vacúols	Vesícules arrodonides.	Emmagatzemar substàncies: aigua, nutrients i de rebuig.
ORGÀNULS CITOPLASMÀTICS DE MEMBRANA ENERGÈTICS	Mitocondris	Orgànuls amb doble membrana. Presenten gran quantitat d’enzims, ADN i ribosomes.	Centrals energètiques de les cèl·lules. Fan la respiració cel·lular.
	Cloroplastos	Orgànuls amb doble membrana, més una tercera en el seu interior. Conté enzims, ADN i ribosomes.	Responsables de la fotosíntesi.
NUCLI	Membrana nuclear	Doble membrana amb porus.	Separar i protegir l’ADN de la resta de la cèl·lula.
	Nucleoplasma	Composició similar al citoplasma.	Conté enzims involucrats en la replicació de l’ADN, en la transcripció de l’ARN i en el seu empaquetament per al trasllat al citoplasma.
	Cromatina	ADN més proteïnes densament empaquetades.	Portador de la informació genètica.
	Nuclèol	Regió en forma d’esfera amb alta concentració d’ARN i proteïnes.	Constituïx l’organitzador nucleolar: lloc de síntesi de les subunitats dels ribosomes.