Mostrando entradas con la etiqueta 4t ESO. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 4t ESO. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de abril de 2014

RECUPERACIÓ 4t BG 2a AVALUACIÓ

Per aprovar la segona avaluació de Biologia i Geologia cal estudiar els següents punts:

TEMA 3: LA CÈL·LULA, UNITAT DE VIDA
  • Teoria cel·lular.
  • Estructura i funció del nucli. 
  • Funció de nutrició cel·lular: pas de substàncies i metabolisme.
  • Definir funció de relació.
  • Funció de reproducció: mitosi i meiosi (semblances i diferències).
  • Àcids nucleics: tipus, estructura.
  • Replicació d'ADN.
  • Síntesi de proteïnes: transcripció i traducció.
TEMA 4: L'HERÈNCIA I LA TRANSMISSIÓ DELS CARÀCTERS
  • Saber el vocabulari del tema per poder fer els problemes.
  • Fer els problemes del lquadern i del blog.
  • Mutacions: tipus.
TEMA 5: ENGINYERIA GENÈTICA
  • Aplicacions de l'enginyeria genètica: ADN recombinant, PCR, clonació.

miércoles, 5 de marzo de 2014

PROBLEMES TEMA 6 CALORIMETRIA


Dades ce:

Al=910 J/kgK                      O2=920J/kgK                      Cu=386J/kgK
Pb=128J/kgK                     Fe=447J/kgK

  1. Calcula la ce d’una substància sabent que necessita 710 J per elevar 1ºC la temperatura d’1kg de dita substància. (ce=710J/kgK)

  1. Mesclem 5 kg d’aigua a 20ºC amb 3 kg d’aigua a 100ºC. Calcula la Te. (Te=50ºC)

  1. Quina quantitat d’energia fa falta per elevar 20ºC la temperatura de 200g de coure? (Q=1540J)

  1. Quant s’eleva la temperatura de 2 litres d’aigua si li comuniquem una energia de 2500 J? (ΔT=0,3ªC)

  1. En un  calorímetre afegim a 2 litres d’aigua a 20ºC, 200g d’un metall a 250ºC. Sabent que la Te=25ºC, quin serà la ce del metall? (ce=928,9J/kgK)

  1. Es calfen 500g de coure a 100ºC i es col·loquen en un calorímetre que conté 800g d’aigua a 15ºC. La Te=19,7ºC. Calcula la ce del coure. (ce=391,45J/kgK)

  1. Es mesclen 5 litres d’aigua a 20ºC amb 2 litres d’aigua a 100ºC. Calcular la Te. (Te=42,86ºC)

  1. Es calfa 1kg de gel a 0ºC fins que es fonen 300g. Calcula l’energia necessària. (Q=100320J)

  1. En un calorímetre es mesclen 5kg d’aigua a 50ºC i 1kg de gel a -80ºC. Calcula la Te. (Te=21,53ºC)

  1. Un cos de 5kg té una ce=394 J/kg.K. Calcula l’energia per a passar de 5ºC a 25ºC. (Q=39400J)

  1. S’introduïxen 500g d’una substància a 70ºC en un calorímetre que conté 2kg d’aigua a 15ºC. La Te=20ºC. Calcula la ce de la substància. (ce=1672J/kgK)

  1. Un tros de ferro de 50g a 80ºC s’introduïx en un termo que conté 100g d’aigua a 20ºC. Calcula la Te. (Te=23ºC)

  1. Quina quantitat d’energia és necessària per a transformar en vapor 2kg d’aigua líquida a 100ºC. (Q=4514000J)

  1. Es vol refredar 2kg d’aigua a 50ºC amb aigua que està a 20ºC. Si la Te=32ºC, quina quantitat d’aigua fa falta? (m=3kg)

  1. Quina quantitat d’energia fa falta per a transformar en vapor 250g d’aigua a 50ºC? (Q=616500J)

  1. Una teula de 800g està a una Ti=25ºC. En un dia de calor pot augmentar la temperatura fins a 40ºC. Quina és la calor invertida en el procés sila ce de la teula és de 501,6 J/kg.K. (Q=6019,2J)

  1. Quanta energia fa falta per elevar la temperatura de 18ºC a 140ºC de 250g d’alumini (ce=898J/kg.K). (Q=27389J)

  1. Si mesclem 12 litres d’aigua a 18ºC amb 4,5 litres d’aigua a 74ºC, quina és la Te? (Te=33,27ºC)

  1. Volem passar 500g de gel a -50ºC a vapor d’aigua a 120ºC. Quanta energia és necessària? (ce=1960J/kg.K) (Q=1577600J)

  1. Calcula la calor per convertir 1,6kg de gel a 0ºC en aigua a 25ºC. (Q=702240J)

  1. Si mescles 8 litres d’aigua a 15ºC amb 12 litres d’aigua a 52ºC, quina serà la Te? (Te=37,2ºC)

  1. Calcula l’energia per evaporar 200g d’argent (cv=2323000J/K). (Q=464600J)

  1. En una banyera tens 50 litres d’aigua a 70ºC. Quants litres d’aigua a 20ºC cal afegir per a què el conjunt quede a 40ºC? (m=75 litres)

  1. Un tros de metall de 50g a 80ºC s’introduïx en 400g d’aigua a 10ºC. La Te=12ºC. Calcula la ce del metall. (ce=983,529J/kg.K)

  1. Mescles 200g d’aigua a 80ºC amb 50g d’un líquid que té una ce=3344J/kg.K que està a 60ºC. Calcula Te. (Te=76,67ºC)

  1. En un calorímetre posem 300g d’aigua a 18ºC i 200g d’aigua a 34ºC. Calcula la Te. (Te=24,4ºC)

  1. En una piscina hi ha 12000 litres d’aigua. A les 7 del matí la temperatura és de 12ºC, i a les 5 de la vesprada de 18ºC. Calcula la calor per fer augmentar la temperatura. (Q=300960000J)

  1. Calcula la Te si mesclem 1kg de gel a -40ºC amb 3kg d’aigua a 70ºC. (Te=27,5ºC)




lunes, 23 de diciembre de 2013

RECUPERACIÓ 4t ESO FQ 1a AVALUACIÓ

Ací teniu el què cal estudiar i activitats de repàs:

TEMA 2
- Model actual de l'àtom.

- Configuració electrònica.
- Isòtops, cations, anions, nombra atòmic i nombre màssic.
- Regla de l'octet i tipus d'enllaços.
- Característiques de les substàncies iòniques, covalents i metàl·lics.

Repassar les activitats fetes a classe i la formulació.

TEMA 3
- Ajust de reaccions.
- Càlcul de masses moleculars.
- Càlcul de mols, grams i àtoms-particules.
- Factors que modifiquen la velocitat de reacció.

ACTIVITATS Podeu també repassar amb les activitats fetes a classe.

1. El clorat potàssic, KClO3, es descompon en calfar-lo en clorur potàssic, KCl, i oxigen, O2.

a)  Escriu i ajusta la reacció.
b)  Si es descomponen 245 g de clorat potàssic i es formen 96 g de clorur potàssic, quant d’oxigen es formarà?

2. L’àcid clorhídric, HCl, reacciona amb el Zn  per a formar clorur de zinc, ZnCl2, més hidrogen, H2, segons la reacció:

2 HCl  +  Zn  ®  ZnCl2  +  H2

a) Quina quantitat de Zn reaccionarà amb 100 g d’àcid clorhídric?
b) 73 g d’HCl reaccionen amb Zn i formen clorur de zinc, ZnCl2, i 2 g d’hidrogen, quina quantitat d’hidrogen s’obtindrà a partir de 200 g d’HCl?

3. L’hidrogen, H2, i el iode, I2, reaccionen  per a formar iodur d’hidrogen, HI, segons la reacció:

H2  +  I2  ®  2  HI

Si fem reaccionar 100 g de iode i 100 g d’hidrogen:
a)  Quin element reaccionarà totalment?
b)  Quina quantitat sobrarà de l’altre?

4. El carboni reacciona amb l’oxigen per a formar diòxid de carboni:

a)  Escriu i ajusta l’equació.
b)  Quina quantitat d’oxigen reaccionarà amb 100 g de carboni?
c)  Quina quantitat de CO2 es formarà a partir dels 100 g de carboni?

5. La massa d’un mol d’oxigen, O2, és 32 g. Calcula el nombre de molècules i d’àtoms que hi ha en aquesta quantitat.

6. Tenim un recipient amb 20 g d’hidrogen, H2, i un altre amb 20 g d’aigua.

a)  Quants mols d’hidrogen i quants d’aigua hi haurà en cada cas?
b)  Quin dels dos recipients tindrà major quantitat de substància?


7. Troba la concentració molar que s’obté quan es dissolen 50 g de nitrat sòdic, NaNO3, en aigua fins a formar 800 ml de dissolució.


8. El metà reacciona amb l’oxigen per a formar diòxid de carboni i aigua.

a)  Escriu i ajusta la reacció.
b)  Indica la proporció, en mols, en què reaccionen aquestes substàncies.
c)  Quants mols d’oxigen reaccionaran amb 20 mols de metà? Quants mols de CO2 es formaran?

9. Disposem de 5 litres de dissolució 2 M d’hidròxid de sodi, NaOH.

a)  Què vol dir que la dissolució és 2 M?
b)  Quants mols de solut tindrem en els 5 litres de dissolució? I quants grams?

Entre parèntesi teniu el resultat.


10. En condicions normals, 1 litre d’un gas desconegut pesa 1,9768 g. Determina la massa molecular d’este gas (R = 44, 25 g/mol)

11. Calcula els mols de HCl que hi ha en 5 ml d’una dissolució aquosa de 10 M. (R = 0,05 mols)

12. Calcula els grams de NaOH que cal  pesar per a preparar una dissolució 2 M. (R = 20 g)

13. Quants ml d’amoníac del 25 % i densitat 0,91 g/ml fan falta per a preparar una dissolució de 2 litres amb una concentració 0,1 M (R = 15 ml)

14. Volem sintetitzar clorur de sodi a partir de 5 g de sodi i 8 g de clor. Calcula quants grams de clorur de sodi hi hauran i si sobra cap reactiu. (El clor és Cl2, escriu primer la reacció  l’ajustes després. R = 12,72 g de NaCl)

15. La combustió del benzè (C6H6) produïx diòxid de carboni i aigua. Escriu i ajusta la reacció. Si volem fer reaccionar 10 g de benzè amb 20 g d’oxigen (O2), calcula els grams del reactiu que està en excés. (R = 3,5 g de benzè)

16. El nitrobenzè el podem preparar si fem reaccionar benzè amb àcid nítric segons:
 
C6H6 (l)  +  HNO3 (l)  à  C6H5NO2 (l)  +  H2O (l)
           
Si partim de 10 g de benzè i 15 g d’àcid nítric, calcula la quantitat màxima de nitrobenzè que podem obtindre. (R = 15,76 g)

17. En el procés de Mond per a purificar níquel es produïx el gas níquel tetracarbonil segons la reacció:

Ni (s)  +  4 CO (g)  à  Ni(CO)4 (g)

Calcula el volum de gas monòxid de carboni que fa falta per a volatilitzar 1 kg de níquel , si suposem que està mesurat a 300 ºC i 2 atm de pressió. (R = 1600 litres) 

RECUPERACIÓ 4t ESO BG 1a AVALUACIÓ

Ací està el que cal estudiar per aprovar l'avaluació.



TEMA 1

-     Formació de la Terra: Teoria més acceptada.
-     Principis geològics bàsics.
-     Datació i tipus.
-     Fòssils: tipus.
-     Saber ordenar els esdeveniments geològics d’un tall geològic.
-     Història de la Terra: Saber ordenar les eres i els períodes.

TEMA 2

-     Model geoquímic i dinàmic.
-     Wegener i la deriva continental.
-     Tipus de límits: què passa, conseqüències, que es forma....
-     Proves de la tectònica de plaques.
-     Tipus d’esforços.
-     Plecs i falles: tipus.
-     Terratrèmols: magnitud i intensitat d’un terratrèmol.
-     Volcans: tipus i productes que expulsa.

sábado, 16 de noviembre de 2013

TEORIA CEL·LULAR

La idea que els éssers vius estan formats per cèl·lules no va ser possible fer-se real fins que no començàrem a poder veure les cèl·lules. A continuació tens una sèrie d'investigadors que aportaren la seua part a la formulació de la TEORIA CEL·LULAR:


ROBERT HOOKE (1635-1703)
  • Va nàixer a Freshwater, Anglaterra. 
  • Va ser un científic destacat que va participar en la fundació de la Royal Society de Londres. 
  • Va treballar en el camp de la física, en el qual, per exemple, va desplegar la Llei de Hooke sobre l'elasticitat dels cossos.
  • El 1665, analitzant una làmina de suro amb un microscopi senzill, Hooke va observar que estava formada per estructures similars a les cel·les d'una bresca, i les anomenà “cella”, en llatí, cel·letes o cèl·lules.


ANTONIE VON LEEUWENHEK (1632-1723)
  • Va nàixer a Delft, Holanda.
  • Va ser un comerciant de teles i de merceria.
  • Interessat a millorar les lents que li facilitaren el còmput de fils per a conéixer la qualitat de les teles, es va interessar pel camp de l'òptica.
  • Va crear les seues lupes i va crear un dels primers microscopis.  
  • Va fabricar un microscopi senzill amb el qual va poder observar per primera vegada algunes cèl·lules, com bacteris, protozous i glòbuls rojos.

ROBERT BROWN (1773-1858)
  • Va nàixer a Montrosse, Escòcia.
  • Va ser un destacat botànic que va dur  a terme un important estudi de la flora d'Austràlia gràcies a una expedició naturalista, en la qual va descobrir  1.200 noves espècies en aquest país.
  • Va ser el descobridor del nucli de les cèl·lules eucariotes.
  • Estudiant les fulles de diferents tipus de plantes, va observar i va descriure, per primera vegada, el nucli de la cèl·lula i la seua existència en totes les cèl·lules.


JOHANNES EVANGELISTA PURKINJE (1787-1869)
  • Va nàixer a Libochovice, Bohèmia, la República Txeca.
  • Va estudiar medicina i va treballar en els camps de l'anatomia, la fisiologia i la botànica.
  • Va ser el primer a utilitzar un micròtom per a tallar els teixits molt prims i poder observar-los millor amb el microscopi.
  • En 1837 va descobrir les cèl·lules de Purkinje, unes neurones del cerebel que són de grans dimensions i tenen moltes ramificacions de dendrites.
  • El 1839 va descobrir les fibres de Purkinje, que es troben al cor i que conduïxen els impulsos elèctrics als ventricles.


MATTHIAS JAKOB SCHLEIDEN (1804 -1881)
  • Va nàixer a Hamburg, Alemanya.
  • Va estudiar dret, però el va abandonar per la botànica.
  • Es va centrar en l'estudi de les plantes al microscopi.
  • Va determinar que totes les plantes estan formades per cèl·lules i que creixien per la generació de noves cèl·lules a partir del nucli.
  • Amb això, junt amb Theodor Schwann, va formular el primer postulat de la teoria cel·lular.


THEODOR SCHWANN  (1810-1882)
  • Va nàixer a Neuss, Alemanya.
  • Va estudiar medicina i va destacar en el camp de la fisiologia, l'anatomia i la histologia.
  • Va realitzar estudis sobre la digestió gàstrica, les fermentacions i la contracció muscular, i va fer una classificació dels teixits del cos.
  • També va descobrir les cèl·lules de Schwann, que generen la baina de mielina que cobrix els axons de les neurones.
  • Seguint la teoria de Schleiden, va determinar que els teixits animals també estaven formats per cèl·lules.


RUDOLF VIRCHOW (1821-1902)
  • Va nàixer a Schivelbein, Alemanya.
  • Va estudiar medicina i es va especialitzar en el camp de la patologia (estudi de les malalties).
  • Va estar nominat al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1901 i el 1902.
  • Va descobrir la trombosi, va millorar tècniques d'autòpsies i va estudiar nombroses malalties.
  • Va observar que les malalties no es generaven als òrgans, sinó a les cèl·lules.
  • Això va fer que determinara per a la teoria cel·lular que tota cèl·lula procedix d'una cèl·lula ja existent (Omnis cellula e cellula).

GREGOR MENDEL (1822-1884)
  • Va nàixer a Heinzendorf, Àustria.
  • Va ser frare agustí al convent d'agustins de Brno, i el 1847 es va ordenar sacerdot.
  • A partir dels seus treballs a l'hort del convent i de l'encreuament de plantes, va realitzar experiments creuant diferents varietats de pésols.
  • Estudiant les característiques dels pésols que es generaven, va establir les "lleis de l'herència" de caràcters, base de la genètica actual i de l'herència de gens.


SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL (1852-1934)
  • Va nàixer a Navarra, Espanya.
  • Va estudiar medicina a Saragossa i va participar com a metge en la Guerra de Cuba entre 1873 i 1876.
  • Va treballar en diferents universitats espanyoles en histologia i anatomia.
  • El 1888 va descobrir que les neurones eren cèl·lules individuals i va analitzar els processos que les connectaven, estudiant la matèria grisa del sistema nerviós.
  • El 1906 li van concedir el Premi Nobel en Fisiologia i Medicina.

W. SUTTON, T. BOVERI, T.H. MORGAN 
  • Walter Sutton (Nova York, 1877-1916)  i Theodor Boveri (Alemanya, 1862-1915) van ser els científics que van desenvolupar la “teoria cromosòmica de l'herència”.
  • Entre ambdós van demostrar que els al·lels s'hereten a través dels cromosomes i també van estudiar la reproducció cel·lular, la mitosi i la meiosi.
  • La seua teoria no va ser acceptada fins que en 1915 Thomas Hunt Morgan la va corroborar amb els seus estudis en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster.
  • En 1933 van concedir a Morgan el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina per demostrar que els cromosomes contenen els gens responsables de l'herència de caràcters.

JAMES WATSON (1928) I FRANCIS CRICK (1916-2004)
  • James Watson (Chicago, EUA,1928) va estudiar Biologia a Indiana i es va doctorar   en zoologia.
  • Francis Crick (Northampton, Anglaterra, 1916 - 2004) va estudiar física a Londres  i després de la Segona Guerra Mundial va començar a treballar també en el camp de la biologia.
  • El 1951 començaren a treballar junts  i unificaren els seus coneixements.
  • Gràcies als descobriments amb raigs X en l'ADN de Rosalin Franklin, van aconseguir determinar l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix.


LYNN MARGULLIS (1938-2011)
  • Va nàixer a Chicago, EUA.
  • Als 16 anys va començar la universitat, i es llicencià en Biologia als 20 anys.
  • Va treballar sobretot en el camp de la biologia cel·lular i la genètica.
  • Es va interessar per la importància dels bacteris en l'evolució.
  • El 1981 es va acceptar la seua teoria segons la qual les cèl·lules eucariotes procedixen de diversos processos de simbiosi produïts entre cèl·lules procariotes.
  • Aquest treball es coneix com "teoria de l'endosimbiosi seriada" i va ser de gran importància per a comprendre l'evolució de la vida.

Tots aquests investigadors han col·laborat sense ser conscients a que hui en dia tingam la:

TEORIA CEL·LULAR
  1. La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius: Tots els éssers vius estan formats per una o més d’una cèl·lula.
  2. La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius: És la mínima unitat de matèria que pot dur a terme les funcions bàsiques d’un ésser viu.
  3. La cèl·lula és la unitat d’origen: Tota cèl·lula prové d’altra preexistent.