RECUPERACIÓ 3r BG 3a AVALUACIÓ

Per a aprovar la tercera avaluació de Biologia i Geologia cal estudiar els següents punts i realitzar les activitats proposades:

TEMA 4: FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

• Sistema circulatori: artèries, venes i capil·lars.
• Anatomia del cor.
• Diferències entre circuit general i pulmonar.
• Composició de la sang i funcions.
• Aparell excretor: anatomia i formació de l'orina.

ACTIVITATS

1. Quines diferències hi ha entre artèries i venes?
2. Quina artèria és rica en oxigen, la pulmonar o l'aorta? Per què?
3. Per on circula la sang en el circuit menor i pel circuit major?
4. Quins components sòlids té la sang?
5. Quins òrgans estan implicats en l'excreció a banda dels renyons?
6. Quines etapes hi ha per a fer l'orina?

TEMA 5: FUNCIÓ DE RELACIÓ

• Esquema de funcionament.
• Estímuls i receptors.
• Diferències entre el sistema nerviós i l'endocrí.
• Tipus d'efectors i respostes.
• Esquema del sistema nerviós i funció.
• Diferències entre acte reflex i voluntari.
• Neurona: anatomia i sinapsi.

ACTIVITATS

1. Quin orde hi ha per a que es puga realitzar la funció de relació?
2. Anomena exemples de receptors que tenim en el cos humà.
3. Quin sistema de coordinació té resposta ràpida i quin lenta?
4. Què és la sinapsi i com funciona?
5. On es coordina la informació en l'acte reflex i en l'acte voluntari.
6. Quins tipus de respostes podem fer?
7. Quina part del sistema nerviós s'encarrega dels moviments del cor i dels pulmons?
8. Quina finalitat té l'acte reflex?

RECUPERACIÓ 4t BG 2a AVALUACIÓ

Per aprovar la segona avaluació de Biologia i Geologia cal estudiar els següents punts:

TEMA 3: LA CÈL·LULA, UNITAT DE VIDA

• Teoria cel·lular.
• Estructura i funció del nucli. 
• Funció de nutrició cel·lular: pas de substàncies i metabolisme.
• Definir funció de relació.
• Funció de reproducció: mitosi i meiosi (semblances i diferències).
• Àcids nucleics: tipus, estructura.
• Replicació d'ADN.
• Síntesi de proteïnes: transcripció i traducció.

TEMA 4: L'HERÈNCIA I LA TRANSMISSIÓ DELS CARÀCTERS

• Saber el vocabulari del tema per poder fer els problemes.
• Fer els problemes del lquadern i del blog.
• Mutacions: tipus.

TEMA 5: ENGINYERIA GENÈTICA

• Aplicacions de l'enginyeria genètica: ADN recombinant, PCR, clonació.

RECUPERACIÓ 3r BG 2a AVALUACIÓ

Per aprovar la segona avaluació de Biologia i Geologia cal estudiar els següents punts i realitzar les activitats proposades:

TEMA 4: FUNCIÓ DE NUTRICIÓ

• Anatomia de l’aparell digestiu: parts del tub digestiu i les glàndules annexes.
• Procés de la nutrició: saber explicar què passa en cada part i quines substàncies es tiren al tub digestiu.
• Aparell respiratori: anatomia, intercanvi de gasos.

ACTIVITATS

1. On té lloc l'intercanvi de gasos?
2. Què passa a l'alvèol pulmonar i què passa al capil·lar sanguini en l'intercanvi de gasos?

RECUPERACIÓ 4t ESO BG 1a AVALUACIÓ

Ací està el que cal estudiar per aprovar l'avaluació.

TEMA 1

-     Formació de la Terra: Teoria més acceptada.

-     Principis geològics bàsics.

-     Datació i tipus.

-     Fòssils: tipus.

-     Saber ordenar els esdeveniments geològics d’un tall geològic.

-     Història de la Terra: Saber ordenar les eres i els períodes.

TEMA 2

-     Model geoquímic i dinàmic.

-     Wegener i la deriva continental.

-     Tipus de límits: què passa, conseqüències, que es forma....

-     Proves de la tectònica de plaques.

-     Tipus d’esforços.

-     Plecs i falles: tipus.

-     Terratrèmols: magnitud i intensitat d’un terratrèmol.

-     Volcans: tipus i productes que expulsa.

RECUPERACIÓ 3e ESO BG 1a AVALUACIÓ

Ací teniu el que cal estudiar per poder aprovar.

TEMA 1: ORGANITZACIÓ GENERAL DEL COS HUMÀ.

- Saber de quin tipus és la cèl·lula humana.
- Orgànuls de les cèl·lules humanes: nom i funció.
- Organització del cos humà: què és un teixit, un òrgan i un aparell o sistema.
- Tipus de teixits i les seues funcions.
- Saber relacionar els aparells o sistemes del cos humà amb la seua funció vital.

TEMA 2: LA SALUT.

- Què és tindre bona salut.
- Diferències entre malalties infeccioses i no infeccioses.
- Quins patògens causen les malalties infeccioses.
- Immunitat innata i adquirida.
- Diferències vacuna-sèrum.
- Què és una donació i què és un transplantament.
- Què són les subatàncies addictives.

TEMA 3: ALIMENTACIÓ I NUTRICIÓ HUMANES.

- Diferències entre alimentació i nutrició.
 - Tipus de nutrients: saber què són i quina funció poden tindre.
 - Característiques d’una dieta equilibrada i de la dieta mediterrània.
 - Característiques de la bulímia i de l’anorèxia.
 - Intoxicacions alimentàries: salmonel·losi i botulisme.
 - Mètodes de conservació dels aliments.

TEORIA CEL·LULAR

La idea que els éssers vius estan formats per cèl·lules no va ser possible fer-se real fins que no començàrem a poder veure les cèl·lules. A continuació tens una sèrie d'investigadors que aportaren la seua part a la formulació de la TEORIA CEL·LULAR:

ROBERT HOOKE (1635-1703)

• Va nàixer a Freshwater, Anglaterra. 
• Va ser un científic destacat que va participar en la fundació de la Royal Society de Londres. 
• Va treballar en el camp de la física, en el qual, per exemple, va desplegar la Llei de Hooke sobre l'elasticitat dels cossos.
• El 1665, analitzant una làmina de suro amb un microscopi senzill, Hooke va observar que estava formada per estructures similars a les cel·les d'una bresca, i les anomenà “cella”, en llatí, cel·letes o cèl·lules.

ANTONIE VON LEEUWENHEK (1632-1723)

• Va nàixer a Delft, Holanda.
• Va ser un comerciant de teles i de merceria.
• Interessat a millorar les lents que li facilitaren el còmput de fils per a conéixer la qualitat de les teles, es va interessar pel camp de l'òptica.
• Va crear les seues lupes i va crear un dels primers microscopis.  
• Va fabricar un microscopi senzill amb el qual va poder observar per primera vegada algunes cèl·lules, com bacteris, protozous i glòbuls rojos.

ROBERT BROWN (1773-1858)

• Va nàixer a Montrosse, Escòcia.
• Va ser un destacat botànic que va dur  a terme un important estudi de la flora d'Austràlia gràcies a una expedició naturalista, en la qual va descobrir  1.200 noves espècies en aquest país.
• Va ser el descobridor del nucli de les cèl·lules eucariotes.
• Estudiant les fulles de diferents tipus de plantes, va observar i va descriure, per primera vegada, el nucli de la cèl·lula i la seua existència en totes les cèl·lules.

JOHANNES EVANGELISTA PURKINJE (1787-1869)

• Va nàixer a Libochovice, Bohèmia, la República Txeca.
• Va estudiar medicina i va treballar en els camps de l'anatomia, la fisiologia i la botànica.
• Va ser el primer a utilitzar un micròtom per a tallar els teixits molt prims i poder observar-los millor amb el microscopi.
• En 1837 va descobrir les cèl·lules de Purkinje, unes neurones del cerebel que són de grans dimensions i tenen moltes ramificacions de dendrites.
• El 1839 va descobrir les fibres de Purkinje, que es troben al cor i que conduïxen els impulsos elèctrics als ventricles.

MATTHIAS JAKOB SCHLEIDEN (1804 -1881)

• Va nàixer a Hamburg, Alemanya.
• Va estudiar dret, però el va abandonar per la botànica.
• Es va centrar en l'estudi de les plantes al microscopi.
• Va determinar que totes les plantes estan formades per cèl·lules i que creixien per la generació de noves cèl·lules a partir del nucli.
• Amb això, junt amb Theodor Schwann, va formular el primer postulat de la teoria cel·lular.

THEODOR SCHWANN  (1810-1882)

• Va nàixer a Neuss, Alemanya.
• Va estudiar medicina i va destacar en el camp de la fisiologia, l'anatomia i la histologia.
• Va realitzar estudis sobre la digestió gàstrica, les fermentacions i la contracció muscular, i va fer una classificació dels teixits del cos.
• També va descobrir les cèl·lules de Schwann, que generen la baina de mielina que cobrix els axons de les neurones.
• Seguint la teoria de Schleiden, va determinar que els teixits animals també estaven formats per cèl·lules.

RUDOLF VIRCHOW (1821-1902)

• Va nàixer a Schivelbein, Alemanya.
• Va estudiar medicina i es va especialitzar en el camp de la patologia (estudi de les malalties).
• Va estar nominat al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1901 i el 1902.
• Va descobrir la trombosi, va millorar tècniques d'autòpsies i va estudiar nombroses malalties.
• Va observar que les malalties no es generaven als òrgans, sinó a les cèl·lules.
• Això va fer que determinara per a la teoria cel·lular que tota cèl·lula procedix d'una cèl·lula ja existent (Omnis cellula e cellula).

GREGOR MENDEL (1822-1884)

• Va nàixer a Heinzendorf, Àustria.
• Va ser frare agustí al convent d'agustins de Brno, i el 1847 es va ordenar sacerdot.
• A partir dels seus treballs a l'hort del convent i de l'encreuament de plantes, va realitzar experiments creuant diferents varietats de pésols.
• Estudiant les característiques dels pésols que es generaven, va establir les "lleis de l'herència" de caràcters, base de la genètica actual i de l'herència de gens.

SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL (1852-1934)

• Va nàixer a Navarra, Espanya.
• Va estudiar medicina a Saragossa i va participar com a metge en la Guerra de Cuba entre 1873 i 1876.
• Va treballar en diferents universitats espanyoles en histologia i anatomia.
• El 1888 va descobrir que les neurones eren cèl·lules individuals i va analitzar els processos que les connectaven, estudiant la matèria grisa del sistema nerviós.
• El 1906 li van concedir el Premi Nobel en Fisiologia i Medicina.

W. SUTTON, T. BOVERI, T.H. MORGAN 

• Walter Sutton (Nova York, 1877-1916)  i Theodor Boveri (Alemanya, 1862-1915) van ser els científics que van desenvolupar la “teoria cromosòmica de l'herència”.
• Entre ambdós van demostrar que els al·lels s'hereten a través dels cromosomes i també van estudiar la reproducció cel·lular, la mitosi i la meiosi.
• La seua teoria no va ser acceptada fins que en 1915 Thomas Hunt Morgan la va corroborar amb els seus estudis en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster.
• En 1933 van concedir a Morgan el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina per demostrar que els cromosomes contenen els gens responsables de l'herència de caràcters.

JAMES WATSON (1928) I FRANCIS CRICK (1916-2004)

• James Watson (Chicago, EUA,1928) va estudiar Biologia a Indiana i es va doctorar   en zoologia.
• Francis Crick (Northampton, Anglaterra, 1916 - 2004) va estudiar física a Londres  i després de la Segona Guerra Mundial va començar a treballar també en el camp de la biologia.
• El 1951 començaren a treballar junts  i unificaren els seus coneixements.
• Gràcies als descobriments amb raigs X en l'ADN de Rosalin Franklin, van aconseguir determinar l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix.

LYNN MARGULLIS (1938-2011)

• Va nàixer a Chicago, EUA.
• Als 16 anys va començar la universitat, i es llicencià en Biologia als 20 anys.
• Va treballar sobretot en el camp de la biologia cel·lular i la genètica.
• Es va interessar per la importància dels bacteris en l'evolució.
• El 1981 es va acceptar la seua teoria segons la qual les cèl·lules eucariotes procedixen de diversos processos de simbiosi produïts entre cèl·lules procariotes.
• Aquest treball es coneix com "teoria de l'endosimbiosi seriada" i va ser de gran importància per a comprendre l'evolució de la vida.

Tots aquests investigadors han col·laborat sense ser conscients a que hui en dia tingam la:

TEORIA CEL·LULAR

1. La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius: Tots els éssers vius estan formats per una o més d’una cèl·lula.
   
2. La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius: És la mínima unitat de matèria que pot dur a terme les funcions bàsiques d’un ésser viu.
   
3. La cèl·lula és la unitat d’origen: Tota cèl·lula prové d’altra preexistent.