lunes, 1 de octubre de 2012

CINEMÀTICA

GLOSSARI


SISTEMA DE REFERÈNCIA

Al dir que un cos es mou, sempre es considera que ho fa amb relació a un element que es pren com a fixe, que li donarem el no de SISTEMA DE REFERÈNCIA (SR).
No hi ha un SR millor que un altre, però depenent de l’elegit, ens facilitarà els càlculs.

POSICIÓ

La posició d’un cos ve donada pel lloc que ocupa en relació al SR.

MOVIMENT

Direm que un cos està en moviment quan la seua posició canvia respecte un SR amb el temps. Si no varia amb el temps, direm que està en repós.

TRAJECTÒRIA

És la línia que resulta d’unir els punts corresponents a les successives posicions d’un mòbil. La forma de la trajectòria permet establir una classificació senzilla dels moviments:
a)    Rectilínies.
b)    Curvilínies: Circulars à La trajectòria és una circumferència.
  El·líptics à La trajectòria és una el·lipse.
  Parabòlics à La trajectòria és una paràbola.

DESPLAÇAMENT

És un vector que unix la posició inicial xi, amb la final xf.

Δx = xf – xi (m)

ESPAI RECORREGUT

És la longitud de la trajectòria descrita pel mòbil.

Δs = sf – si (m)




RAPIDESA

És la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit. Les unitats en el SI és el m/s.

Rapidesa = Espai recorregut / temps invertit = Δs/Δt

VELOCITAT

És la relació entre el desplaçament i el temps emprat.

Velocitat = desplaçament / temps  à   v = Δx/Δt = (xf – xi) / (tf – ti)

En el cas de trajectòries curvilínies, la velocitat és un vector sempre tangent a la trajectòria.
Si l’interval de temps és molt menut parlarem de velocitat instantània, i si l’interval de temps és més gran parlarem de velocitat mitjana.


 MRU


Un MRU és un moviment on es manté la velocitat constant. Com que la velocitat és un vector, han de ser constants:
-      El mòdul, és a dir, no varia la velocitat.
-      La direcció, per tant, la trajectòria ha de ser una línia recta.
-      El sentit, el mòbil no pot fer la volta.


ACCELERACIÓ

És la variació de la velocitat respecte del temps. 

a = (vf – vi)/(tf – ti)

Ací teniu les taules de valors per a fer el gràfic posició-temps.



TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
0
0
1
2
2
4
3
6
4
8
ROIG
TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
0
3
1
4
2
5
3
6
4
7
VERD








TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
2
0
3
3
4
6
5
9
6
12
BLAU
TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
2
4
3
5
4
6
5
7
6
8
NEGRE








TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
0
0
1
1
2
3
3
7
4
13
TARONJA
TEMPS (s)
POSICIÓ (m)
0
0
1
4
2
5
3
5
4
0
MARRÓ

miércoles, 19 de septiembre de 2012

HISTÒRIA DE LA TERRA

 COM APAREIX LA TERRA?

Per poder saber com es va formar el nostre planeta cal que ho relacionem amb la formació del Sistema Solar. Existixen diverses teories que expliquen l'origen del nostre planeta, però hi ha una que és la més acceptada:
TEORIA NEBULAR o també anomenada teoria planetesimal.
Aquesta teoria explica l'origen del sistema solar a partir d'una nebulosa originada a partir d'una explosió d'una supernova. Les seues partícules giraven formant un disc molt gran i concentrant-se la part més pesada al centre. Al mig es va formar el Sol, i aquestes partícules que ananven orbitant xocaven entre elles i s'ajuntaven formant els planetesimals (més endavant serien els planetes del sistema solar) meteorits  i satèl·lits. Es calcula que açò va ocórrer fa 5000 milions d'anys.

A continuació teniu diferents enllaços per veure videos curts sobre el tema:
- El origen de la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=o5e9ZQFOqOI
- Origen de la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=q4tr1vg0Z2I
- Así se hizo la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=YekKKoRskJY
- Origen de la Tierra- Cómo se hizo la Tierra: http://www.youtube.com/watch?v=FgdBE127FCQ

QUINA EDAT TÉ LA TERRA?

Aquesta pregunta se l’han fet des de molt antic, i fins que no descobriren la radioactivitat, hi hagueren tota una sèrie d’autors que intentaren donar una edat aproximada.
-          JAMES USSHER: Arquebisbe del segle XVII. Es planteja l’edat de la Terra a partir de la Bíblia i dades astronòmiques. Compta l’edat dels patriarques jueus de l’Antic Testament i arriba a la conclusió que la Terra es va originar el 23 d’octubre de 4004 abans de Crist, i la humanitat va aparéixer el 28 d’octubre del mateix any. Si tenim en compte açò, la Terra té uns 6000 anys d’antiguitat.
-          GEORGES LECRERC: Comte de Buffon (finals dels segle XVIII). Es basa en la velocitat de refredament de la Terra considerant que al principi esta fos, i arriba a la conclusió que la Terra té més de 75000 anys.
-          SIR WILLIAM THOMSON: Lord Kelvin (fianls del segle XIX). Es basa en el mateix argument que Lecrerc, però ell estima l’edat de la Terra en 20-40 milions d’anys.
-          JOHN JOLY: Finals del segle XIX. A partir de la salinització progressiva dels mars que, inicialment, eren d’aigua dolça, calcula l’edat de la Terra entre 90-100 milions d’anys.
-          DIVERSOS AUTORS: (XIX-XX) Es basen el l’estudi de l’espessor de les roques sedimentàries i arriben a datar la Terra entre 600-800 milions d’anys.

Una vegada es va descobrir la radioactivitat, ja pugueren fer mesures més exactes i arribaren a datar la Terra en 4550 milions d’anys.

DATACIÓ

La datació consistix en posar data a uns esdeveniments que van ocórrer en el passat i poder contar el que va succeir.
Hi ha dos tipus de datació:
- DATACIÓ RELATIVA:
Només ens conta l'ordre dels esdeveniments, però no ens diu quan van passar.
En aquest mètode s'apliquen els Principis Geològics Bàsics:
* Principi de l'actualisme: Els processos que actuen ara sobre la superfície són els mateixis que actuaren en el passat.
* Principi de l'uniformisme: Els processos geològics són molt lents i tenen un període llarg de temps.
* Principi de la superposició d'estrats: Els sediments es depositen en capes horitzontals, quedant el primer o més vell baix del tot i el més nou es quedarà dalt.
* Principi de superposició d'esdeveniments: Un esdeveniment és posterior a les roques que afecta, però anterior a les roques que no afecta. Uns estrats que s'havien depositat, es pleguen i després es depositen estrats nous.
* Principi de superposició faunística: Els fòssils que es troben en capes inferiors són més antics que els fòssils que es troben en capes superiors.

- DATACIÓ ABSOLUTA:
Ens diu quan va ocórrer un esdeveniment en concret. Ací poden conéixer l'edat dels estrats.
Durant el segle XIX i part del XX el treball dels geòlegs era principalment ordenar de manera relativa les roques que trobaven en el camp. No es tenia idea de l'edat real. La utilització de mètodes de datació basats en el fenomen de la radioactivitatt d'alguns components minerals de les roques va permetre finalment mesurar amb prou precisió l'edat de certes roques.

Un dels mètodes més utilitzats és el Radiomètric, basat en la desintegració d'àtoms radioactius. Les roques contenen isòtops radioactius que tenen un període de semidesintegració (T) conegut.
S'anomena vida mitjana o període de semidesintegració (T) al temps que transcorre fins que una massa d'isòtops radioactius queda reduïda a la meitat.

Els més utilitzats són:
- rubidi, Rb, amb un T = 47000 Ma
- urani, U, amb un T = 4510 Ma
- potassi, K, amb un T = 1300 Ma
- carboni, C, amb un T = 5730 anys.

Els métodes radiomètrics tnen, malgrat açò, algunes limitacions:
- S'apliquen quasi exclusivament a magmàtiques.
- La roca ha d'estar en tot moment aïllada de l'exterior, per a que la meteorització no haja alterat la proporció d'elements radioactius.
- La quantitat d'elements radioactius sol ser tan menuda que la seua mesura és complicada i en les estimacions sempre es produïx un marge d'error.

FÒSSILS

Podeu veure el vídeo: "Fósiles, las huellas del pasado. Aventura científica" on estan explicats els motius pels quals es troben dinosaures, com és el procés de fossilització, quins mètodes utilitzen per extraure'ls i els descobriments que han fet fins ara.
Els fòssils són restes d'organismes i/o de la seua activitat del passat que s'han pogut conservar fins els nostres dies. Tenim uns tipus de fòssils que contenen més informació per les seues característiques:
- Fòssils guia: Procedixen d'organismes que poblaren quasi tot el planeta i en un període molt concret. Ens servixen per a poder datar els estrats on estan continguts.
- Fòssils de fàcies: Pertanyen a organismes que visqueren en zones molt concretes i ens informen del medi on estaven.

martes, 26 de junio de 2012

DEURE DE RECUPERACIÓ 3r ESO FQ


3r ESO FÍSICA I QUÍMICA
RECUPERACIÓ 3a AVALUACIÓ

Per a poder recuperar en setembre ha de presentar un treball en fulls en blanc on estiguen els següents apartats:



TEMES 6 i 7

-          Pluja àcida.
-          El pH.
-          Massa atòmica i molecular. Calcular masses moleculars.
-          Anions i cations.
-          Diferència entre canvi físic i químic.
-          Ajust de reaccions químiques.
-          Llei de conservació de la massa de Lavoisier.
-          Passar de mols a partícules i de mols a grams.
-          Estequiometria.


ACTIVITATS

1. Calcula les següents masses moleculars: (Dades: H (1); S (32); O (16); N (14); Fe (56); Br (80); Cl (35,5) g/mol.)

a) H2SO4
            b) HNO3
            c) Fe2O3
            d) HBr

2. Fes els canvis següents:
           
a) 48 g CO2 à molècules.
           
b) 4, 62 · 1025 àtoms de Fe à grams.
           
c) 1,45 mols de FeO à molècules.
           
d) 2,34 mols de HBr à grams.

3. L’òxid d’alumini té de fórmula Al2O3. Calcula:

a)  Quants mols hi ha en 1 kg d’aquesta substància.
b)  Quants àtoms d’alumini i quants àtoms d’oxigen hi ha en 1 kg de Al2O3.

4. Ajusta les següents reaccions:

a)  K     +    O2    -->   K2O
b)  Cl2   +    Na   -->  NaCl
c)  Ca    +   O2    -->   CaO
d)  KClO3  -->   KCl   +   O2
e)  SiO2 + C  -->  Si + CO
f)  Mg + O2  --> MgO
g)  NH3 + O2  --> NO + H2O
h)  CaCO3 + HCl  -->  CaCl2 + CO2 + H2O

5. L’hidrogen gas (H2) reacciona amb el nitrogen gas (N2) per a donar amoníac (NH3).

a)     Escriu i ajusta la reacció.
b)     Si tenim 8 g d’hidrogen molecular, quants grams d’amoníac  s’obtindran?

6. Tenim un recipient amb 20 g d'hidrogen, H2, i un altre amb 20 g d'aigua.

a) Quants mols d'hidrogen i quants d'aigua hi haurà en cada cas?
b) Quin dels dos recipients tindrà més quantitat de substància?


7. Calcula quants mols i grams tenim en 5,076 · 1018 molècules de diòxid de sofre (SO2).

8. L’hidrogen molecular (H2) reacciona amb l’oxigen molecular (O2) per a donar aigua.

a)     Escriu i ajusta la reacció.
b)     Si tenim 15g d’oxigen, quants grams d’aigua s’obtindran?

DEURE DE RECUPERACIÓ 2n ESO


2n ESO CIÈNCIES DE LA NATURA
RECUPERACIÓ 3a AVALUACIÓ

Per a poder recuperar en setembre ha de presentar un treball en fulls en blanc on estiguen els següents apartats:


TEMA 9

-        Què és un ésser viu i quines funcions vitals té.
-        Què és una cèl·lula. Tipus de cèl·lules.
-        Diferència entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
-        Explica els processos de la nutrició en els éssers vius.

TEMA 10

-        Què és la funció de relació.
-        Explica les diferències entre la coordinació nerviosa i la coordinació hormonal.

TEMA 11

-        Diferència entre la reproducció sexual i asexual.
-        Com es reproduïxen asexualment plantes i animals.
-        Com es reproduïxen sexualment plantes i animals.

TEMA 12

-        Què és un ecosistema i quines són les seues parts.
-        Explica els diferents tipus de relacions intra i interespecífiques.

DEURE RECUPERACIÓ 1r ESO


1r ESO CIÈNCIES DE LA NATURA
RECUPERACIÓ 3a AVALUACIÓ

Per a poder recuperar en setembre ha de presentar un treball en fulls en blanc on estiguen els següents apartats:

TEMA 8

- L’atmosfera.
  • Composició i estructura de l’atmosfera.
  • Efecte de filtre i efecte hivernacle.
  • Distinció entre temps i clima.
  • Instruments que es troben en una estació meteorològica: nom de l’aparell i unitats de mesura.
  • Contaminants atmosfèrics: naturalesa, fonts i dispersió.


TEMA 9

- La hidrosfera.
  • Propietats de l’aigua.
  • Com podem trobar l’aigua en els continents.
  • El cicle de l’aigua a la Terra i la seua relació amb el Sol com a font d’energia.
  • Reserves d’aigua dolça a la Terra: importància de la seua conservació.
  • L’aigua i la salut: la contaminació de l’aigua i la seua depuració.
  • L’aigua a la Comunitat Valenciana.


TEMA 10

- La geosfera.
  • Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca.
  • Tipus de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Importància i utilitat de les roques.
  • Utilitat, importància i abundància relativa dels minerals.
  • Tipus d’explotacions de minerals i roques.
  • Les roques més importants de la Comunitat Valenciana.


TEMES 11 I 12

- La matèria en l’Univers.
  • Propietats generals de la matèria: definició de superfície, volum, massa i densitat. Unitats (SI).
  • Factors de conversió.
  • Estats en els quals es presenta la matèria: característiques i relació amb la temperatura. Canvis d’estat. Temperatura de fusió i d’ebullició d’una substància.
  • Diferències entre substàncies pures i mescles. Homogeneïtat i heterogeneïtat.
  • Àtoms i molècules. Símbols i fórmules.