- No fumar. El consum habitual del tabac ocasiona importants danys, tant en les vies respiratòries com en els pulmons, ja que el fum del tabac conté fins a 20 substàncies nocives per a la salut, com la nicotina, el quitrà i el monòxid de carboni. La inhalació d'estos compostos provoca la disminució del moviment dels cilis de les cèl·lules de la tràquea i dels bronquis, aplegant inclús a la seua destrucció. A causa d'açò, el mucus carregat d'impureses i microbis es mou amb més dificultat, cosa que origina tos, expectoració i infeccions freqüents. També augmenta la probabilitat de patir càncer i malalties com bronquitis crònica i emfisema pulmonar.
- Evitar els canvis bruscos de temperatura que augmenten el risc de patir infeccions respiratòries. A més, les persones que patixen asma, el refredament brusc pot afavorir la contracció dels músculs dels bronquis, la qual cosa provoca el seu estretament i dificulta el pas d'aire per ells.
- Realitzar habitualment exercici físic. La pràctica d'algun esport incrementa la ventilació pulmonar, ja que els músculs necessiten més quantitat d'oxigen. Si es fa exercici de forma regular, s'aconseguix una major capacitat pulmonar i es mobilitza millor el mucus de les vies respiratòries.
- Evitar l'exposició a la pols i als contaminants atmosfèrics. Les partícules que suren per l'aire i els gasos contaminants irriten les mucoses respiratòries i poden afavorir l'aparició de diverses afeccions de gola, laringe, tràquea i bronquis.
sábado, 8 de diciembre de 2012
MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI
MALALTIES INFECCIOSES
La zona afectada s'inflama i es produïx un augment de la secreció de la mucositat, tos i, en moltes ocasions, febre; també pot hi haver dolor localitzat. Es distingixen: catarro nasal, faringitis, amigdalitis (angines), bronquitis o pneumònia, segons afecte la infecció al nas, faringe, amígdales, bronquis, bronquíols o els pulmons, respectivament.
SINUSITIS
Inflamació dels sinus nasal, cavitats de certs ossos de la cara i del crani que estan comunicats amb les fosses nasals. Pot deure's a una infecció microbiana que provoca dolor i secrecions de color groc verdós. En molts casos, es veu afavorida per un tabic desviat.
RINITIS AL·LÈRGICA
La presència d'algunes substàncies en l'aire (grans de pol·len, pols, fongs, etc) pot desencadenar en algunes persones reaccions exagerades, conegudes com al·lèrgies que, quan afecten el nas, es manifesten amb molta secreció aquosa, picor i estornuts.
ASMA
En alguns processos infecciosos que afecten els bronquis o en certes reaccions al·lèrgiques, la contracció dels músculs dels bronquis i un excés de secreció dificulten el pas de l'aire provocant una sensació d'ofegament i angoixa.
BRONQUITIS CRÒNICA
La irritació de la mucosa dels bronquis pel fum del tabac i alguns contaminants atmosfèrics, així com per al·lèrgies, provoca aquesta malaltia, que es caracteritza per atacs freqüents de tos amb expectoració, opressió en el pit i asma.
EMFISEMA PULMONAR
Augment del tamany dels alvèols pulmonars que acaben destruint-se. Inflamació del tòrax i, amb freqüència, fallida del cor. Es produïx per substàncies irritants, i també quan hi ha un bloqueig de les vies respiratòries provacat per tumors o per bronquitis crònica.
PLEURÈSIA
Inflamació de la pleura amb dolor fort, febre i en ocasions derrames del líquid pleural. S'origina per infeccions, ferides en el tòrax i càncer de pulmó.
CÀNCER DE PULMÓ I GOLA
Creixement desordenat d'una massa de teixit que invaïx i destruïx els teixits pròxims. Més freqüents en fumadors, ja que el quitrà té efectes cancerígens. Pot provocar la mort.
La zona afectada s'inflama i es produïx un augment de la secreció de la mucositat, tos i, en moltes ocasions, febre; també pot hi haver dolor localitzat. Es distingixen: catarro nasal, faringitis, amigdalitis (angines), bronquitis o pneumònia, segons afecte la infecció al nas, faringe, amígdales, bronquis, bronquíols o els pulmons, respectivament.
SINUSITIS
Inflamació dels sinus nasal, cavitats de certs ossos de la cara i del crani que estan comunicats amb les fosses nasals. Pot deure's a una infecció microbiana que provoca dolor i secrecions de color groc verdós. En molts casos, es veu afavorida per un tabic desviat.
RINITIS AL·LÈRGICA
La presència d'algunes substàncies en l'aire (grans de pol·len, pols, fongs, etc) pot desencadenar en algunes persones reaccions exagerades, conegudes com al·lèrgies que, quan afecten el nas, es manifesten amb molta secreció aquosa, picor i estornuts.
ASMA
En alguns processos infecciosos que afecten els bronquis o en certes reaccions al·lèrgiques, la contracció dels músculs dels bronquis i un excés de secreció dificulten el pas de l'aire provocant una sensació d'ofegament i angoixa.
BRONQUITIS CRÒNICA
La irritació de la mucosa dels bronquis pel fum del tabac i alguns contaminants atmosfèrics, així com per al·lèrgies, provoca aquesta malaltia, que es caracteritza per atacs freqüents de tos amb expectoració, opressió en el pit i asma.
EMFISEMA PULMONAR
Augment del tamany dels alvèols pulmonars que acaben destruint-se. Inflamació del tòrax i, amb freqüència, fallida del cor. Es produïx per substàncies irritants, i també quan hi ha un bloqueig de les vies respiratòries provacat per tumors o per bronquitis crònica.
PLEURÈSIA
Inflamació de la pleura amb dolor fort, febre i en ocasions derrames del líquid pleural. S'origina per infeccions, ferides en el tòrax i càncer de pulmó.
CÀNCER DE PULMÓ I GOLA
Creixement desordenat d'una massa de teixit que invaïx i destruïx els teixits pròxims. Més freqüents en fumadors, ja que el quitrà té efectes cancerígens. Pot provocar la mort.
HÀBITS SALUDABLES DE L'APARELL DIGESTIU
- Mastergar a poc a poc per a triturar completament els aliments. D'aquesta forma es faciliten els processos digetius posteriors i s'estimula la insalivació.
- Raspallar-se les dents després de cada menjada, sobre tot després de prendre substàncies ensucrades, per a eliminar les restes d'aliments, i utilitzar fil dental per a netejar perfectament l'espai entre les dents on el raspall no pot aplegar. Anar al dentiste al menys una vegada a l'any.
- Respectar les hores de menjades procurant no menjar fora d'elles per a no sotmetre l'aparell digestiu a un treball continu.
- No prendre begudes ni menjars excessivament calents, ja que poden produir la irritació de les mucoses de la boca, de la faringe i de l'esòfag, ni abusar dels aliments picants, ja que provoquen la irritació de la mucosa de l'estómac.
- Netejar-se les mans abans de menjar i assegurar-se que els aliments i begudes que s'ingerixen estan en perfecte estat per a impedir tant infeccions com intoxicacions alimentàries.
- Consumir aliments amb suficient quantitat de fibra per a afavorir el moviment intestinal i l'avanç dels aliments i l'expulsió de la matèria fecal i evitar l'estrenyiment.
- Realitzar activitat física de manera habitual, ja que contribuïx a prevenir l'estrenyiment.
- Evitar les begudes alcohòliques. La ingesta excessiva d'alcohol de forma continuada produïx lesions irreversibles en el fetge i el pàncrees i afavorix el càncer d'estómac i d'esòfag.
- No fumar. Com ja saps, el tabac conté un gran nombre de substàncies nocives per a la salut. L'aparició de càncer de llavi, boca i estómac, així com d'alguns tipus d'úlceres, està relacionada amb el consum de tabac.
- Raspallar-se les dents després de cada menjada, sobre tot després de prendre substàncies ensucrades, per a eliminar les restes d'aliments, i utilitzar fil dental per a netejar perfectament l'espai entre les dents on el raspall no pot aplegar. Anar al dentiste al menys una vegada a l'any.
- Respectar les hores de menjades procurant no menjar fora d'elles per a no sotmetre l'aparell digestiu a un treball continu.
- No prendre begudes ni menjars excessivament calents, ja que poden produir la irritació de les mucoses de la boca, de la faringe i de l'esòfag, ni abusar dels aliments picants, ja que provoquen la irritació de la mucosa de l'estómac.
- Netejar-se les mans abans de menjar i assegurar-se que els aliments i begudes que s'ingerixen estan en perfecte estat per a impedir tant infeccions com intoxicacions alimentàries.
- Consumir aliments amb suficient quantitat de fibra per a afavorir el moviment intestinal i l'avanç dels aliments i l'expulsió de la matèria fecal i evitar l'estrenyiment.
- Realitzar activitat física de manera habitual, ja que contribuïx a prevenir l'estrenyiment.
- Evitar les begudes alcohòliques. La ingesta excessiva d'alcohol de forma continuada produïx lesions irreversibles en el fetge i el pàncrees i afavorix el càncer d'estómac i d'esòfag.
- No fumar. Com ja saps, el tabac conté un gran nombre de substàncies nocives per a la salut. L'aparició de càncer de llavi, boca i estómac, així com d'alguns tipus d'úlceres, està relacionada amb el consum de tabac.
MALALTIES DE L'APARELL DIGESTIU
CAVITAT BUCAL
CÀRIES
Estan causades per bacteris que viuen en la boca i descomponen les restes dels aliments, preferentment ensucrats, que queden entre les dents. Com a resultat de la descomposició, es formen uns àcids que dissolen i destruïxen l'esmalt dental. El tractament consistix a eliminar la zona i omplir l'orifici amb una substància per a reconstruir la dent.
GINGIVITIS
És una inflamació dolorosa de les genives que es posen roges i sagnen. Poden estar produïdes per diferents causes: càries, deficiència de vitamines, consum d'alcohol o infeccions bucals.
ESTÓMAC
GASTRITIS
Deguda a una irritació de la mucosa gàstrica que sol provocar la seua inflamació. Els símptomes són: acidesa, dolor i ardor d'estómca. Pot estar causada per qualsevol substància irritant, com l'alcohol, el tabac, menjars picants i alguns medicaments, o bé pot acompanyar a situacions d'estrès que es caracteritzen per una secreció excessiva d'àcid. També pot ser deguda a una secreció escassa de la mucusitat protectora, per la qual cosa la mucosa no està ben aïllada del suc gàstric.
ÚLCERA
Ferida originada per la destrucció de la mucosa gàstrica. Sol localitzar-se en l'estómac o en el duodé. Els símptomes són semblants a la gastritis i, en ocasions, es produïxen vòmits de sang. Les causes poden ser les mateixes, però actuen amb major intensitat. També s'ha descobert un tipus de bacteris que provoquen esta malaltia.
FETGE
HEPATITIS
És una inflamació del fetge, en molts casos greu, causada per algun virus, l'abús de begudes alcohòliques o determitats madicaments. Els símptomes són: nàusees, vòmits, pèrdua d'apetit i un engroguiment de la pell i dels ulls conegut com icterícia.
CIRROSI
Malaltia greu que provoca la destrucció de les cèl·lules hepàtiques i la formació, en el seu lloc, d'un teixit fibrós que no té la funció del teixit que substituïx. La causa més freqüent és el consum prolongat de begudes alcohòliques, encara que també pot produir-la una hepatitis crònica. Els malalts tenen fatiga, nàusees, hemorràgies freqüents, icterícia i abdomen unflat.
CÀLCULS BILIARS
Són partícules sòlides, , constituïdes per colesterol o les sals minerals que es troben en la bilis. Apareixen en la vesícula biliar o en els conductes d'eixida de la bilis i ocasionen dolor i alteracions de la digestió dels greixos.
INTESTÍ
INFECCIONS INTESTINALS
Produïdes per alguns bacteris presents en l'aigua o en els aliments que solen infectar simultàniament l'intestí i l'estómac. Es coneix tamb amb el nom de gastroenteritis. Provoquen vòmits, dolors abdominals, febre i diarrea. Algunes d'aquestes infeccions no tenen importància, però d'altres, com el cólera i les febres tiroides, són molt greus i poden causar la mort.
SALMONEL·LOSIS
Provocada per substàncies tòxiques o toxines que produïxen alguns bacteris que es troben en els aliments en mal estat, sobre tot en els ous, la carn d'au i la maionesa. Símptomes semblants a la gastroenteritis.
APENDICITIS
Inflamació de l'apèndix que produïx intens dolor, nàusees, vòmits i febre originada per la retenció de residus en el seu interior, la qual cosa afavorix l'acció dels bacteris. Si no es tracta a temps, exixtix el risc d'inflamació d'altres zones abdominals i, inclós, d'una perforació intestinal, per la qual cosa és necessari extirpar l'apèndix ràpidament.
ESTRENYIMENT
Dificultat per a evacuar la matèria fecal deguda a una mobilitat baixa de l'intestí gros, per la qual cosa, al ser retingudes les restes de la digestió en el còlon durant molt de temps, es produïx una gran absorció d'aigua que endurix la matèria fecal formada dificultant encara més la seua expulsió. La causa és, normalment, una alimentació pobra en fibra, així com també els hàbits de vida sedentaris. Quan es fa crònic, l'estrenyiment pot afavorir l'aparició de càncer de còlon, degut a algunes substànies presents en la matèria fecal.
CÀRIES
Estan causades per bacteris que viuen en la boca i descomponen les restes dels aliments, preferentment ensucrats, que queden entre les dents. Com a resultat de la descomposició, es formen uns àcids que dissolen i destruïxen l'esmalt dental. El tractament consistix a eliminar la zona i omplir l'orifici amb una substància per a reconstruir la dent.
GINGIVITIS
És una inflamació dolorosa de les genives que es posen roges i sagnen. Poden estar produïdes per diferents causes: càries, deficiència de vitamines, consum d'alcohol o infeccions bucals.
GASTRITIS
Deguda a una irritació de la mucosa gàstrica que sol provocar la seua inflamació. Els símptomes són: acidesa, dolor i ardor d'estómca. Pot estar causada per qualsevol substància irritant, com l'alcohol, el tabac, menjars picants i alguns medicaments, o bé pot acompanyar a situacions d'estrès que es caracteritzen per una secreció excessiva d'àcid. També pot ser deguda a una secreció escassa de la mucusitat protectora, per la qual cosa la mucosa no està ben aïllada del suc gàstric.
ÚLCERA
Ferida originada per la destrucció de la mucosa gàstrica. Sol localitzar-se en l'estómac o en el duodé. Els símptomes són semblants a la gastritis i, en ocasions, es produïxen vòmits de sang. Les causes poden ser les mateixes, però actuen amb major intensitat. També s'ha descobert un tipus de bacteris que provoquen esta malaltia.
FETGE
És una inflamació del fetge, en molts casos greu, causada per algun virus, l'abús de begudes alcohòliques o determitats madicaments. Els símptomes són: nàusees, vòmits, pèrdua d'apetit i un engroguiment de la pell i dels ulls conegut com icterícia.
CIRROSI
Malaltia greu que provoca la destrucció de les cèl·lules hepàtiques i la formació, en el seu lloc, d'un teixit fibrós que no té la funció del teixit que substituïx. La causa més freqüent és el consum prolongat de begudes alcohòliques, encara que també pot produir-la una hepatitis crònica. Els malalts tenen fatiga, nàusees, hemorràgies freqüents, icterícia i abdomen unflat.
CÀLCULS BILIARS
Són partícules sòlides, , constituïdes per colesterol o les sals minerals que es troben en la bilis. Apareixen en la vesícula biliar o en els conductes d'eixida de la bilis i ocasionen dolor i alteracions de la digestió dels greixos.
INFECCIONS INTESTINALS
Produïdes per alguns bacteris presents en l'aigua o en els aliments que solen infectar simultàniament l'intestí i l'estómac. Es coneix tamb amb el nom de gastroenteritis. Provoquen vòmits, dolors abdominals, febre i diarrea. Algunes d'aquestes infeccions no tenen importància, però d'altres, com el cólera i les febres tiroides, són molt greus i poden causar la mort.
SALMONEL·LOSIS
Provocada per substàncies tòxiques o toxines que produïxen alguns bacteris que es troben en els aliments en mal estat, sobre tot en els ous, la carn d'au i la maionesa. Símptomes semblants a la gastroenteritis.
APENDICITIS
Inflamació de l'apèndix que produïx intens dolor, nàusees, vòmits i febre originada per la retenció de residus en el seu interior, la qual cosa afavorix l'acció dels bacteris. Si no es tracta a temps, exixtix el risc d'inflamació d'altres zones abdominals i, inclós, d'una perforació intestinal, per la qual cosa és necessari extirpar l'apèndix ràpidament.
ESTRENYIMENT
Dificultat per a evacuar la matèria fecal deguda a una mobilitat baixa de l'intestí gros, per la qual cosa, al ser retingudes les restes de la digestió en el còlon durant molt de temps, es produïx una gran absorció d'aigua que endurix la matèria fecal formada dificultant encara més la seua expulsió. La causa és, normalment, una alimentació pobra en fibra, així com també els hàbits de vida sedentaris. Quan es fa crònic, l'estrenyiment pot afavorir l'aparició de càncer de còlon, degut a algunes substànies presents en la matèria fecal.
domingo, 2 de diciembre de 2012
HÀBITS ALIMENTARIS
En molts països desenvolupats, per exemple, són freqüents els desequilibris nutricionals i les malaties lligades a l'alimentació com a conseqüència d'una dieta inadequada, que es caracteritza per:
- Un contingut calòric molt elevat que afavorix l'obesitat i algun tipus de diabetis.
- L'abundància d'aliments rics en colesterol i greixos saturats que augmenten el risc de patir malalties de l'aparell circulatori.
- L'abús d'aliments refinats i amb poc residus que ocasionen problemes d'estrenyiment per falta de fibra alimentària.
- La preponderància d'aliments proteics que proporcionen un excés d'aminoàcids que han de ser elimitats pel fetge i el renyó, la qual cosa suposa un teball addicional per a estos òrgans.
- El consum de plats preparats que incorporen a la dieta molt additius amb els seus conseqüents efectes perjudicials per a la salut.
En els països subdesenvolupats, per la seua part, l'alimentació tampoc és l'adequada pels següents motius:
- Les dietes tenen un baix contingut calòric i no proporcionen a l'organisme l'energia necessària.
- Amb freqüència es tracta de dietes monòtones on la falta de varietat d'aliments originen carències nutricionals importants.
- El consum de proteïnes és baix, ja que els aliments que les contenen són escassos i resulta més car de produir-los.
- Les condicions sanitàries en la manipulació i conservació dels aliments són, en moltes ocasions, deficients, la qual cosa provoca malalties infeccioses i intoxicacions.
- Un contingut calòric molt elevat que afavorix l'obesitat i algun tipus de diabetis.
- L'abundància d'aliments rics en colesterol i greixos saturats que augmenten el risc de patir malalties de l'aparell circulatori.
- L'abús d'aliments refinats i amb poc residus que ocasionen problemes d'estrenyiment per falta de fibra alimentària.
- La preponderància d'aliments proteics que proporcionen un excés d'aminoàcids que han de ser elimitats pel fetge i el renyó, la qual cosa suposa un teball addicional per a estos òrgans.
- El consum de plats preparats que incorporen a la dieta molt additius amb els seus conseqüents efectes perjudicials per a la salut.
En els països subdesenvolupats, per la seua part, l'alimentació tampoc és l'adequada pels següents motius:
- Les dietes tenen un baix contingut calòric i no proporcionen a l'organisme l'energia necessària.
- Amb freqüència es tracta de dietes monòtones on la falta de varietat d'aliments originen carències nutricionals importants.
- El consum de proteïnes és baix, ja que els aliments que les contenen són escassos i resulta més car de produir-los.
- Les condicions sanitàries en la manipulació i conservació dels aliments són, en moltes ocasions, deficients, la qual cosa provoca malalties infeccioses i intoxicacions.
miércoles, 14 de noviembre de 2012
CICLE DE WILSON
L'apertura i el tancament d'un oceà constituïx un procés cíclic anomenat cicle de Wilson.
John Tuzo Wilson (1909-1993) va ser un geofísic canadenc defensor de la teoria de la tectònica de plaques.
La teoria proposta per Wilson ens diu que cada 400-500 milions d'anys, les masses continentals s'agrupen i formen un supercontinent. L'últim va ser Pangea que es va partir fa 280 milions d'anys.
Ací tenim les diferents etapes del cicle de Wilson representades en diferents parts del planeta.
En aquest enllaç teniu una breu explicació del cicle de Wilson http://www.youtube.com/watch?v=Cuu_NbLmzQA
En aques altre enllaç hi ha un video sobre el moviment de plaques en el passat i com continuarà en el futur http://www.youtube.com/watch?v=sL6G3CTuAQ0
John Tuzo Wilson (1909-1993) va ser un geofísic canadenc defensor de la teoria de la tectònica de plaques.
La teoria proposta per Wilson ens diu que cada 400-500 milions d'anys, les masses continentals s'agrupen i formen un supercontinent. L'últim va ser Pangea que es va partir fa 280 milions d'anys.
Ací tenim les diferents etapes del cicle de Wilson representades en diferents parts del planeta.
En aquest enllaç teniu una breu explicació del cicle de Wilson http://www.youtube.com/watch?v=Cuu_NbLmzQA
En aques altre enllaç hi ha un video sobre el moviment de plaques en el passat i com continuarà en el futur http://www.youtube.com/watch?v=sL6G3CTuAQ0
viernes, 9 de noviembre de 2012
TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
Aquesta teoria data de 1968, i ja tenim un moviment de plaques litosfèriques, no només de continents. A més, els corrents de convecció de l'astenosfera eren els responsables d'aquests moviments.
POSTULATS
1) La litosfera es troba dividida en fragments anomenades PLAQUES LITOSFÈRIQUES que cubrixen la totalitat de la superfície terrestre i encaixen com peces de trencaclosques.
2) La major part de l'activitat geològica interna (terratrèmols, volcans, deformacions) es concentra en els límits o voreres entre plaques. En l'interior de les plaques aquesta activitat és escassa.
3) La litosfera oceànica, més prima i densa que la continental, es genera contínuament en les dorsals oceàniques al temps que es destruïx en les fosses.
4) Les plaques estroben en moviment, arrossegant amb elles els continents i interaccionant entre sí. En les zones on es produïx la separació de dues plaques, es generen nous oceans; en aquelles zones on s'apropen i col·lisionen, s'alcen les serralades.
DESENVOLUPAMENT DE LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
A finals de 1950 la xarxa mundial de sismògrafs va registrar i localitzar els moviments sísmics. Es va observar una distribució no a l'atzar, sinó una concentració en bandes o cinturons, on també es localitzaven la majoria dels volcans actius. S'aplegà a la conclusió que els dos fenòmens estaven originats per un procés comú.
Relleu del fons oceànic
Esperaven trobar un fons oceànic pla per l'acumulació de sediments al llarg de molts anys. Calcularen que haurien de tindre un grossor de 17 km. Però quan es descobrí com era el fons oceànic, observaren que era prou accidentat i que l'espessor dels sediments ers d'1,3 km d'espessor de mitja.
Els que estan relacionats directament amb els límits de plaques són:
Dorsals: Grans serralades submarines que recorren la part central dels oceans. Relleu de poca pendent arribant a una alçada mitja de 2000 metres (poques vegades emergixen per damunt l'aigua a excepció per exemple d'Islàndia). Tenen un ample de 2000 km i presenten un profund sur central o rift.
Fosses: Relleus estrets, allargats i profunds (fins 11 km) localitzats principalment en el Pacífic.
També podem trobar illes volcàniques, planures , arcs insulars....
POSTULATS
1) La litosfera es troba dividida en fragments anomenades PLAQUES LITOSFÈRIQUES que cubrixen la totalitat de la superfície terrestre i encaixen com peces de trencaclosques.
2) La major part de l'activitat geològica interna (terratrèmols, volcans, deformacions) es concentra en els límits o voreres entre plaques. En l'interior de les plaques aquesta activitat és escassa.
3) La litosfera oceànica, més prima i densa que la continental, es genera contínuament en les dorsals oceàniques al temps que es destruïx en les fosses.
4) Les plaques estroben en moviment, arrossegant amb elles els continents i interaccionant entre sí. En les zones on es produïx la separació de dues plaques, es generen nous oceans; en aquelles zones on s'apropen i col·lisionen, s'alcen les serralades.
DESENVOLUPAMENT DE LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
A finals de 1950 la xarxa mundial de sismògrafs va registrar i localitzar els moviments sísmics. Es va observar una distribució no a l'atzar, sinó una concentració en bandes o cinturons, on també es localitzaven la majoria dels volcans actius. S'aplegà a la conclusió que els dos fenòmens estaven originats per un procés comú.
Relleu del fons oceànic
Esperaven trobar un fons oceànic pla per l'acumulació de sediments al llarg de molts anys. Calcularen que haurien de tindre un grossor de 17 km. Però quan es descobrí com era el fons oceànic, observaren que era prou accidentat i que l'espessor dels sediments ers d'1,3 km d'espessor de mitja.
Els que estan relacionats directament amb els límits de plaques són:
Dorsals: Grans serralades submarines que recorren la part central dels oceans. Relleu de poca pendent arribant a una alçada mitja de 2000 metres (poques vegades emergixen per damunt l'aigua a excepció per exemple d'Islàndia). Tenen un ample de 2000 km i presenten un profund sur central o rift.
Fosses: Relleus estrets, allargats i profunds (fins 11 km) localitzats principalment en el Pacífic.
També podem trobar illes volcàniques, planures , arcs insulars....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)