CALCULAR SUPERFÍCIE CLASSE

	FÍSICA I QUÍMICA 4t ESO MESURA DE LA SUPERFÍCIE DE LA CLASSE I DEL PASSADÍS

 

Activitat per a mesurar la superfície de la classe i del passadís a partir de diferents metres.

Introducció

Quan ens posem a mesurar longituds per a calcular després superfícies fem molt errors, tan accidentals com sistemàtics.

Memòria

Cada grup haurà de presentar una memòria on estiguen els següents punts:

-       Presentació dels membres del grup.

-       Xicoteta introducció on posen que van a fer.

-       Diari on posen què fan cada dia.

-       Procediment: Com han elaborat la tasca i les dificultats que han tingut.

-       Realitzar les activitats corresponents: Càlcul de les superfícies per membre i del grup, càlcul error absolut i relatiu (longituds i superfícies), comentari dels resultats, errors sistemàtics i accidentals (quins hem efectuat més vegades?)

-       Qüestionari: Què hem fet? Com ho hem fet? Què he aprés?

-       Reflexió final responent a:

·         Què és el que més ha costat?

·         Va eixir com esperàveu? Per què?

·         De tornar a fer-ho, què canviaríeu?

·         Quin moment destaques de tot el procés i per què?

 

RECUPERACIÓ BG 3r ESO

2a AVALUACIÓ

Estudiar els següents temes:

TEMA 3: Només aparell respiratori, circulatori i excretor.
TEMA 4: Sistema nerviós, sistema endocrí, glàndules endocrines i hormones.

3a AVALUACIÓ

Estudiar els següents temes:

TEMA 5: Reproducció humana: característiques, aparells, reproducció assistida...
TEMA 6: Salut, immunitat, vacunes, medicaments....

RECUPERACIÓ 2n ESO

Per a recuperar l'assignatura cal estudiar els següents conceptes que es troben en el llibre d'ANAYA:
També s'ha de realitzar les activitats assenyalades.



TEMA 1   

• Què és un ésser viu i quines funcions vitals té.
• Què és una cèl·lula. Tipus de cèl·lules.
• La teoria cel·lular.
• Pàgina 18-19: activitats 3, 6a, 8 i 9

TEMA 2

• Diferència entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 
• Explica els processos de la nutrició en les plantes i en els animals. 
• Fotosíntesi i respiració cel·lular.
• Pàgina 36-37: activitats 3, 4, 6

TEMA 3

• Què és la funció de relació. 
• Explica les diferències entre la coordinació nerviosa i la coordinació hormonal.
• Nàsties i tropismes: tipus.
• Pàgina 52-53: activitats 3, 4, 9

TEMA 4

• Diferència entre la reproducció sexual i asexual.
• Com es reproduïxen asexualment plantes i animals.
• Com es reproduïxen sexualment plantes i animals.
• Pàgina 72-73: activitats 2, 4, 5, 6, 7, 8

TEMA 5

• Què és un ecosistema i quines són les seues parts.
• Explica els diferents tipus de relacions interespecífiques i intraespecífiques.
• Pàgina 103-104: activitats 3, 4, 6, 7

TEMA 6

• Capes de la Terra.
• Pàgina 120-121: activitats 1, 6, 10   

TEMA 7

• Moviments entre plaques litosfèriques: tipus, què passa...
• Terratrèmols: què són i parts.
• Volcans: què són i productes que expulsa.
• Pàgina 137-138: activitats 3, 4, 5, 8

TEMA 8

• Diferència entre les propietats generals de les específiques i entre les escales macroscòpica i microscòpica de la matèria
• Diferència entre element i compost químic.
• Símbols dels elements químics i dels compostos. Reactius i productes d’una reacció química.
• Què és un sistema material.
• Pàgina 157-158: activitats 1, 8, 9, 10, 12

TEMA 9

• Sistema de referència. Descripció del moviment amb relació a diversos sistemes de referència.
• Tipus de trajectòries.
• Càlcul de la velocitat.
• Representació gràfica posició-temps i velocitat-temps en el m.r.u.
• Efectes de les forces.
• Pàgina 184-185: activitats 2, 4, 10, 11, 12, 15, 17

TEMA 10

• Què és l'energia i els tipus.
• Fonts d’energies renovables i no renovables. Explica-les.
• Mesures per estalviar energia.
• Pàgina 205-206: activitats 1, 2, 8     

TEMA 11

• Com intercanvien energia els sistemes materials.
• Degradació de l’energia.
• Formes de propagació de la calor en distints sistemes.
• Pàgina 224-225: activitats 1, 2, 4, 5, 10, 19

TEMA 12

• So i propagació.
• Reflexió del so: què és.
• Explica les qualitats del so.
• Què és la llum i com es propaga.
• Propietats generals de la llum.
• Diferència entre imatges reals i virtuals.
• Lents divergents i convergents i les seues aplicacions.
• Pàgina 248-249: activitats 1, 4, 6, 7, 11  

S’ha de fer un resum en fulls blancs on estiga tot el que es pregunta.  CAL ENTREGAR EL DEURE ABANS DE L’EXAMEN.

PROBLEMES GENÈTICA MENDELIANA

A continuació teniu uns quants problemes de genètica:

1. La llana negra de les ovelles es deu a un al·lel recessiu, n, i la llana blanca al dominant, N. Al creuar un mascle negre amb una femella negra, en la descendència aparegué un negre. Quins són els genotips del pares i de la cria? També es creuaren un mascle negre amb una femella blanca i tingueren un fill negre; i l'últim creuament va ser entre un mascle i una femella blancs amb el mateix resultat, un fill negre. Com són els genotips i fenotips dels tres encreuaments?

2. En l’home, l’albinisme (falta de pigmentació) és el resultat de dos al·lels recessius, a. Si dos individus amb pigmentació normal tenen un fill albí:

a)    Quins són els genotips?

b)    Quina és la probabilitat de tindre un fill albí?

3. El color de tipus normal del cos de Drosophila està determinat per un gen dominant, i el color negre és recessiu. Quan una mosca de tipus normal homozigòtica es creua amb altra negra, com serà la F₂?

4. Les plomes de color marró per a una raça de gallines és dominant sobre el color roig. Un mascle color roig es creua amb una gallina de color marró, produint-se una descendència de quatre individus de color marró i dos rojos. Determina els genotips.

5. L’acondroplàsia és una forma de nanisme deguda a un creixement anormalment menut dels ossos llargs. Dos nans acondroplàsics que treballen en un circ es casaren i tingueren un fill acondroplàsic i després un fill normal. És dominant o recessiva la malaltia? Quins genotips presenten els pares?

6. En la tomaca, el color roig domina front al groc, i la forma biloculada domina front a la multiloculada. Com seran la F1 i la F2 si creuem varietats homozigòtiques, una roja i multiloculada i l’altra groga i biloculada.

7. Digues els genotips més probables dels pares en els següents creuaments de ratolins.

 

	NEGRE	BLANC
Negre x negre	22	7
Negre x blanc	10	0
Negre x blanc	13	12
Blanc x blanc	0	15
Negre x negre	12	0

8. El daltonisme és una malaltia lligada el sexe. Una parella amb visió normal tingueren quatre fills:

a)    Una filla amb visió normal, que té un fill normal i una filla daltònica.

b)    Una filla amb visió normal, que té tres filles i dos fills normals.

c)    Un fill daltònic, amb dos filles normals.

d)    Un fill normal, amb dos fills i dos filles normals.

Construir l’arbre genealògic i el possibles genotips de tots.

9. Un gen lligat al sexe produïx calvície. Un home calb es casa amb una dona normal, el pare de la qual no era calb però la mare sí. Com podran ser els fills?

10. L’hemofília és una malaltia lligada al sexe. Quina serà la descendència d’un matrimoni format per una dona portadora i un home normal?

11. Si el pare d’un xiquet de grup sanguini 0 és del grup A i la mare del grup B, quins fenotips i genotips poden presentar els fills?

12. Indicar les proporcions fenotípiques dels creuament següents:

a)    AA x AB

b)    AA x B0

c)    AA x A0

d)    A0 x A0

e)    A0 x AB