RECUPERACIÓ TOT 1r ESO

Ací estan tots els temes per a estudiar i poder aprovar a partir del llibre d'ANAYA del curs anterior.

TEMA 1

-       Astres que poden observar-se en el cel: els planetes, el Sol, la Lluna i les estrelles.

-       Models planetaris: Ptolomeu i Copèrnic.

TEMA 2

-       Fases de la Lluna, els eclipsis i les marees.

-       Moviments de la Terra i les seues conseqüències com a generadors de les estacions, del dia i la nit, i de l’hora.

-       Principals capes terrestres en un esquema.

TEMA 3

-       Propietats de la matèria amb les magnituds i unitats que les definixen.

-  Operar amb els canvis d’unitats, múltiples i submúltiples de les diferents unitats del Sistema Internacional.

-  Factors de conversió.

TEMA 4

-       Propietats dels líquids i dels sòlids.

-       Propietats dels gasos relacionant-los amb fets experimentals.

-       Canvis d’estat: solidificació, sublimació...

-       Diferència entre element i compost, així com entre substància pura i mescla.

TEMA 5

-       Composició de l’aire atmosfèric i algunes de les seues propietats.

-       Les capes de l’atmosfera, citant les propietats més destacades de cada una.

-       Hidrometeors i núvols, i la formació d’estes i de la pluja.

-       Temps atmosfèric i aparells que s’utilitzen per a mesurar-ho.

-       Efecte de filtre i efecte hivernacle.

TEMA 6

-       Propietats de l’aigua.

-       Cicle de l’aigua.

-       Importància de l’aigua com a part essencial dels éssers vius.

-       L’ús que la societat fa de l’aigua, tant a nivell industrial com agrícola i domèstic.

TEMA 7

-       Definix mineral i roca.

-     Explica l'origen de les roques i la seua classificació.

-     Indica les aplicacions dels minerals i de les roques.

-     Explica els problemes relacionats amb l'explotació dels minerals i de les roques i comprén la necessitat del reciclat.

TEMA 8

-     Explica els factors que fan possible que hi haja vida en la Terra.

-     Explica les diferents funcions vitals dels sers vius.

-     Definix cèl·lula i explica com es va deduir que les cèl·lules són les unitats elementals dels sers vius.

-     Coneix l'organització dels animals i distingix els seus diferents nivells des del cel·lular al de sistemes.

TEMA 9 

-       Comprén l'origen de la biodiversitat.

-       Coneix el que són els fòssils i és conscient de la conservació de la biodiversitat.

-       Comprén la necessitat classificar els sers vius i descriu algunes idees bàsiques de taxonomia.

-       Identifica els grups taxonòmics més importants.

TEMA 10

 

-       Coneix les característiques dels regnes moneres i protoctistas, així com els seus diferents grups.

-       Descriu les característiques dels diferents tipus de fongs i distingix els diferents formes de vida que tenen.

-     Diferència els grans grups de plantes.

TEMA 11

          

-       Característiques principals dels diferents tipus d’invertebrats.

TEMA 12

-       Característiques principals de: peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers.

 

TEORIA CEL·LULAR

La idea que els éssers vius estan formats per cèl·lules no va ser possible fer-se real fins que no començàrem a poder veure les cèl·lules. A continuació tens una sèrie d'investigadors que aportaren la seua part a la formulació de la TEORIA CEL·LULAR:

ROBERT HOOKE (1635-1703)

• Va nàixer a Freshwater, Anglaterra. 
• Va ser un científic destacat que va participar en la fundació de la Royal Society de Londres. 
• Va treballar en el camp de la física, en el qual, per exemple, va desplegar la Llei de Hooke sobre l'elasticitat dels cossos.
• El 1665, analitzant una làmina de suro amb un microscopi senzill, Hooke va observar que estava formada per estructures similars a les cel·les d'una bresca, i les anomenà “cella”, en llatí, cel·letes o cèl·lules.

ANTONIE VON LEEUWENHEK (1632-1723)

• Va nàixer a Delft, Holanda.
• Va ser un comerciant de teles i de merceria.
• Interessat a millorar les lents que li facilitaren el còmput de fils per a conéixer la qualitat de les teles, es va interessar pel camp de l'òptica.
• Va crear les seues lupes i va crear un dels primers microscopis.  
• Va fabricar un microscopi senzill amb el qual va poder observar per primera vegada algunes cèl·lules, com bacteris, protozous i glòbuls rojos.

ROBERT BROWN (1773-1858)

• Va nàixer a Montrosse, Escòcia.
• Va ser un destacat botànic que va dur  a terme un important estudi de la flora d'Austràlia gràcies a una expedició naturalista, en la qual va descobrir  1.200 noves espècies en aquest país.
• Va ser el descobridor del nucli de les cèl·lules eucariotes.
• Estudiant les fulles de diferents tipus de plantes, va observar i va descriure, per primera vegada, el nucli de la cèl·lula i la seua existència en totes les cèl·lules.

JOHANNES EVANGELISTA PURKINJE (1787-1869)

• Va nàixer a Libochovice, Bohèmia, la República Txeca.
• Va estudiar medicina i va treballar en els camps de l'anatomia, la fisiologia i la botànica.
• Va ser el primer a utilitzar un micròtom per a tallar els teixits molt prims i poder observar-los millor amb el microscopi.
• En 1837 va descobrir les cèl·lules de Purkinje, unes neurones del cerebel que són de grans dimensions i tenen moltes ramificacions de dendrites.
• El 1839 va descobrir les fibres de Purkinje, que es troben al cor i que conduïxen els impulsos elèctrics als ventricles.

MATTHIAS JAKOB SCHLEIDEN (1804 -1881)

• Va nàixer a Hamburg, Alemanya.
• Va estudiar dret, però el va abandonar per la botànica.
• Es va centrar en l'estudi de les plantes al microscopi.
• Va determinar que totes les plantes estan formades per cèl·lules i que creixien per la generació de noves cèl·lules a partir del nucli.
• Amb això, junt amb Theodor Schwann, va formular el primer postulat de la teoria cel·lular.

THEODOR SCHWANN  (1810-1882)

• Va nàixer a Neuss, Alemanya.
• Va estudiar medicina i va destacar en el camp de la fisiologia, l'anatomia i la histologia.
• Va realitzar estudis sobre la digestió gàstrica, les fermentacions i la contracció muscular, i va fer una classificació dels teixits del cos.
• També va descobrir les cèl·lules de Schwann, que generen la baina de mielina que cobrix els axons de les neurones.
• Seguint la teoria de Schleiden, va determinar que els teixits animals també estaven formats per cèl·lules.

RUDOLF VIRCHOW (1821-1902)

• Va nàixer a Schivelbein, Alemanya.
• Va estudiar medicina i es va especialitzar en el camp de la patologia (estudi de les malalties).
• Va estar nominat al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia el 1901 i el 1902.
• Va descobrir la trombosi, va millorar tècniques d'autòpsies i va estudiar nombroses malalties.
• Va observar que les malalties no es generaven als òrgans, sinó a les cèl·lules.
• Això va fer que determinara per a la teoria cel·lular que tota cèl·lula procedix d'una cèl·lula ja existent (Omnis cellula e cellula).

GREGOR MENDEL (1822-1884)

• Va nàixer a Heinzendorf, Àustria.
• Va ser frare agustí al convent d'agustins de Brno, i el 1847 es va ordenar sacerdot.
• A partir dels seus treballs a l'hort del convent i de l'encreuament de plantes, va realitzar experiments creuant diferents varietats de pésols.
• Estudiant les característiques dels pésols que es generaven, va establir les "lleis de l'herència" de caràcters, base de la genètica actual i de l'herència de gens.

SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL (1852-1934)

• Va nàixer a Navarra, Espanya.
• Va estudiar medicina a Saragossa i va participar com a metge en la Guerra de Cuba entre 1873 i 1876.
• Va treballar en diferents universitats espanyoles en histologia i anatomia.
• El 1888 va descobrir que les neurones eren cèl·lules individuals i va analitzar els processos que les connectaven, estudiant la matèria grisa del sistema nerviós.
• El 1906 li van concedir el Premi Nobel en Fisiologia i Medicina.

W. SUTTON, T. BOVERI, T.H. MORGAN 

• Walter Sutton (Nova York, 1877-1916)  i Theodor Boveri (Alemanya, 1862-1915) van ser els científics que van desenvolupar la “teoria cromosòmica de l'herència”.
• Entre ambdós van demostrar que els al·lels s'hereten a través dels cromosomes i també van estudiar la reproducció cel·lular, la mitosi i la meiosi.
• La seua teoria no va ser acceptada fins que en 1915 Thomas Hunt Morgan la va corroborar amb els seus estudis en la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster.
• En 1933 van concedir a Morgan el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina per demostrar que els cromosomes contenen els gens responsables de l'herència de caràcters.

JAMES WATSON (1928) I FRANCIS CRICK (1916-2004)

• James Watson (Chicago, EUA,1928) va estudiar Biologia a Indiana i es va doctorar   en zoologia.
• Francis Crick (Northampton, Anglaterra, 1916 - 2004) va estudiar física a Londres  i després de la Segona Guerra Mundial va començar a treballar també en el camp de la biologia.
• El 1951 començaren a treballar junts  i unificaren els seus coneixements.
• Gràcies als descobriments amb raigs X en l'ADN de Rosalin Franklin, van aconseguir determinar l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix.

LYNN MARGULLIS (1938-2011)

• Va nàixer a Chicago, EUA.
• Als 16 anys va començar la universitat, i es llicencià en Biologia als 20 anys.
• Va treballar sobretot en el camp de la biologia cel·lular i la genètica.
• Es va interessar per la importància dels bacteris en l'evolució.
• El 1981 es va acceptar la seua teoria segons la qual les cèl·lules eucariotes procedixen de diversos processos de simbiosi produïts entre cèl·lules procariotes.
• Aquest treball es coneix com "teoria de l'endosimbiosi seriada" i va ser de gran importància per a comprendre l'evolució de la vida.

Tots aquests investigadors han col·laborat sense ser conscients a que hui en dia tingam la:

TEORIA CEL·LULAR

1. La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius: Tots els éssers vius estan formats per una o més d’una cèl·lula.
   
2. La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius: És la mínima unitat de matèria que pot dur a terme les funcions bàsiques d’un ésser viu.
   
3. La cèl·lula és la unitat d’origen: Tota cèl·lula prové d’altra preexistent.

ACTIVITATS TEMA 1 2n CN

1. Calcula el desplaçament d’un cotxe si inicialment estava en la posició 3 m i al final està en la -27 m.
2. Quina velocitat tindrà un nadador si recorre 50 m en 12,45 s?
3. Dibuixa el gràfic posició-temps d’un mòbil amb aquestes dades:

x (m)	2	5	8	11	14	17	20
t (s)	0	2	4	6	8	10	12

Es tracta d’un mru o un mrua? Per què?

4.  Anem per la carretera a una velocitat de 25 m/s i volem passar a un camió. Per poder fer això cal augmentar la velocitat a 30 m/s durant 10 segons. Quina acceleració hi ha?

5. Sabem que l'aigua té de fòrmula H2O. De què és tracta, d'un element o d'un compost? Per què? I què passa amb el ferro de símbol Fe?

6. Un plat de paella, quin tipus de sistema és i per què?

7. En els cellers agarren el raïm per a obtindre un suc d'ell i després el posen a fermentar per a convertir-lo en vi. Quin tipus de canvi és?

8. Què és el que no canvia en un canvi físic?

9. Ompli els buits amb les següents paraules: avant, arrere, frenem, inèrcia, moviment i repòs.
a) Un exemple de ___________ és quan anem en el cotxe i ___________ bruscament; aleshores el nostre cos es mou cap ____________. Al contrari, quan el vehicle accelera en anem cap _____________. Açò demostra que que tots els cossos que estan en ____________ tendixen a seguir en moviment; el cossos que estan en repòs tendixen a estar en ______________.

10. Relaciona les dos columnes:
a) Escala d'observació macroscòpica. Açò vol dir que els podem veure a simple vista.

b) Molt menuts, tant que no poden veure's directament. Però la Ciència elabora teories sobre ells, gràcies a observacions indirectes i experimentacions.

c) Escala d'observació microscòpica. Visibles directament, gràcies al microscopi. 

1) Cèl·lules de plantes.

2) Una botella i un llibre.

3) Els àtoms.