MALALTIES DEL SISTEMA CICULATORI

VASOS SANGUINIS

SHOCK CIRCULATORI

Es caracteritza per una insuficiència de la circulació en general, una disminució del rendimetn del cor i el descens de la pressió arterial. Pot ser ocasionat per hemorràgies intenses, deshidratació o dolors molt aguts, per la qual cosa es produïx freqüentment després d'un accident o una lesió important. Els símptomes són: pell pàl·lida, freda i humida al tacte, una gran debilitat muscular i pèrdua del coneixement.

HIPERTENSIÓ ARTERIAL

La pressió arterial sobrepassa els valors que es consideren normals. La majoria dels casos es desconeix la causa, però s'ha demostrat la influència del tabac i del consum excessiu de sal. No sol produir símptomes, però  pot afavorir les hemorràgies i malalties com la trombosis.

ARTERIOSCLEROSI

Enduriment de les artèries. S'eleva la pressió sanguínia. Malaltia que guarda relació amb la hipertensió.

ATEROSCLEROSI

Dipòsit de plaques de colesterol (plaques d'ateroma) en la paret interna de les artèries, provocant l'engrossiment de la zona afectada. Pot obstaculitzar el pas de la sang i afavorir l'aparició de coàguls.

ANEURISMA

Dilatació anormal d'un vas sanguini, generalment d'una artèria important, la rotura de la qual produïx un vessament que pot tenir conseqüències fatals. Poden ser causats per ateromes.

TROMBOFLEBITIS

Formació d'un coàgul a l'interior d'una vena provocat per la inflamació de les seues parets. Pot originar-se per una lesió o bé per l'estancament de la sang coma conseqüència d'un llarg període d'immobilització en el llit i una gran sensibilitat de la pell  propera.

VARICES

Dilatacions anormals de les venes observades a simple vista. El retorn de la sang al cor es fa més lent i difícil, ja que la pressió sanguínia baixa. S'establix, així, un cercle viciós: com disminuïx el retorn venós, la sang s'estanca i dilata més les venes, la qual cosa dificulta encara més la circulació. Quan les varices afecten les venes del recte es produïxen les hemorroides.

COR

INFART DE MIOCARDI

Consistix en la mort d'una part del múscul cardíac per falta de rec anguini deguda a l'obstrucció d'una de les artèries que irriguen el miocardi (anomenades artèries coronàries). El taponament es produïx per un coàgul sanguini o per l'estretament provocat per una placa d'ateroma. El malalt experimenta dolor intens i sensació de compressió en el pit, sudoració i angúnia. Si la zona afectada és gran, es produïx la mort.

ANGINA DE PIT

Falta d'oxigen en el miocardi quan es fa un esforç o exercici. Es deu  a l'existència de plaques d'ateroma en les artèries coronàries que, no obstant, no provoquen la mort de les cèl·lules del miocardi. Els símptomes són dolor i pal·lidesa.

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Incapacitat del cor per a proporcionar un flux de sang adequat a les necessitats de l'organisme. Els símptomes caracteriítics són sensació d'ogfegament, color blau dels llavis i de les extremitats, fatiga, debilitat i acumulació de líquids en els teixits (edema).

ENDOCARDITI

Inflamació de l'endocardi per una infecció bacteriana. Apareix malestar general, fatiga i falta d'apetit.

ALTERACIONS DE LES VÀLVULES CARDÍAQUES

Les causes poden ser congènites o derivar-se d'algunes infeccions, com la febre reumàtica. Poden ser de dos tipus:
- Estretanemt (estenosi): la sang passa amb dificultat per les vàlvules i una part del cor ha de fer un esforç major.
- Tancament defectuós: una part de la sang refluïx cap arrere, amb la qual cosa la contracció del miocardi resulta menys efectiva. Els símptomes són ofegament, fatiga, edemes, arrítmies i soplos.

SANG

ANÈMIA

Disminució dels glòbuls rojos de la ang o de la quantitat d'hemoglobina present en ells. Com a conseqüència, els teixits reben menys oxigen provocant fatiga i cansament, a més a més, degut a la necessitat d'incrementar la freqüència cardíaca, es produïxen palpitacions. L'anèmia pot deure's a la falta de ferro o de vitamines B9 i B12, a pèrdues de sang cròniques o bé alteracions de la medul·la òssia causades per radiacions o per alguns productes químics.

LEUCÈMIA

Augment excessiu del nombre de glòbuls blancs anormals que circulen per la sang, mentre que disminuïxen les cèl·lules normals. Les persones que patixen aquesta malaltia sofrixen infeccions freqüents, anèmies i coagulació defectuosa. També experimenten pèrdua de pes i febre. La leucèmia es produïx per una alteració de la medul·la òssia, per la qual cosa el tractament més efectiu és el trasplantament d'aquest teixit.

HEMOFÍLIA

Malaltia hereditària que consistix en la falta d'unes proteïnes del plasma sanguini necessaris per a la coagulació de la sang. Degut a açò, les hemorràgies són freqüents, ja que qualsevol ferida, per menuda que siga, pot provocar una pèrdua important de sang. Per a subministrar a aquests pacients les proteïnes que els falten, és necessari sotmetre'ls a transfusions de plasma.

TROMBOSI

Formació d'un coàgul sanguini en l'interior d'una artèria. El coàgul pot quedar adherit a la paret del vas o bé desprendre's, sent espentat pel torrent circulatori fins una artèria més menuda (en aquest cas es parla d'embòlia), on pot bloquejar el pas de sang i impedir el rec d'algun òrgan o teixit. Si es tracta d'un òrgan vital, com el cervell o el cor, pot ocasionar la mort.